“Això era i no era, un bon brou fa la cadernera: un almud per a en Salvador i una barcella per a na Maria!
Fa molts i molts anys un bergant i una joveneta arribaren a una vila; s’hi instal·laren i hi començaren a fer feina. Ella treballava de joglar i anava per tots els indrets, places i carrers d’aquell poble amb la seva guitarreta tocant la murga i d’altres cançons que anava component amb la seva creativitat desbordant. I a poc a poc i cantant cantant es convertí amb l’alegria d’aquella vila. No hi havia festa ni sarau que fos completa sense la seva presència. I heu de pensar i creure i creure i pensar que aquesta cantaire no acabava mai la corda. Era la més matinera, la que obria les portes de la vila ben d’hora i la que rodava clau quan el poble quedava en silenci.
I què hem de dir d’aquell jovenell. Va arribar sense fer renou i s’incorporà a la feina. Va començar de peó i va acabar fent de batle d’aquella vila. L’esforç, la constància, el sentit comú i el de la justícia el convertiren en un home estimat per tots els habitants de la contrada. Era un personatge inquiet i foren conegudes arreu del terme les seves curolles (passant de la fotografia a la cria dels caragols i, com no, la seva passió actual: els coloms missatgers). Famós fou el seu estudi genètic dels habitants de la vila.
Aquests dos personatges eren del tot diferents, però tenien en comú l’amor i l’estima pels seus veïnats. S’havien dedicat en cos i ànima a la seva professió, a atendre els vilatans i a tenir-ne cura. Ella tenia especial esment pels habitants més difícils, aquelles ànimes que tothom rebutjava; en canvi, a ell, cada dia un o altre habitant anava al seu despatx a demanar-li consell, que oferia amb molt de gust.
Un bon dia els dos decidiren canviar de poble i continuar amb d’altres entreteniments.
I ara no direm allò de ‘conte contat, conte acabat’, perquè la història no acaba aquí. La història continua i per molts anys!”
Segur que sempre romandreu dins la nostra memòria, dins la memòria d’un poble, d’una vila, d’una escola. Trobarem a faltar la teva simpatia i la teva alegria, Maria. I els consells i les converses de tot tipus que hem mantengut amb tu, Salvador.
Gràcies mil Maria, gràcies mil Salvador. Ja sabeu que aquesta escola és casa vostra, que sempre sereu benvolguts, salut i a disposar!
Claustre de mestres del CEIP Jaume Fornaris i Taltavull Son Servera
