“Per als dos corredors serverins va ser la primera vegada que ens enfrontàrem a la mítica distància de 42.195 m, però fou una experiència increïble, un cúmul de sensacions on es mescla l’eufòria, el cansament, el mal, el sofriment, la ràbia i l’alegria.”
Dia 18 d’octubre dos serverins aficionats al running, juntament amb dos companys artanencs, participarem en la 34a edició de la Marató de Dublín, una cursa de 42 km pels carrers de la capital irlandesa tot rememorant la història de Filípides, que segons conta el mite grec era un missatger que hauria estat enviat des de Marató, a Atenes, per anunciar la victòria del seu exèrcit enfront dels perses en la batalla de Marató. La distància que existeix entre Marató i Atenes és d’aproximadament 40 quilòmetres i aquest missatger va haver de recórrer-la veloçment, ja que si no arribava a temps els atenesos cremarien la ciutat i matarien els infants davant la creença d’haver estat derrotats a la batalla. Afortunadament, Filípedes hauria aconseguit la gesta i després de córrer els 40 quilòmetres amb les seves últimes forces s’hauria desplomat enfront d’Atenes, davant el crit de nenikhamen!, que significa “hem vençut!”.
Aquest any la cursa comptà amb uns 15.000 participants d’edats compreses entre els 18 i els 82 anys. El runner més longeu era un irlandès anomenat Jhon Colyns, que va córrer la seva 29a marató de Dublín amb un temps de 07 h.28 m.54 s! El circuit de la marató transcorr per tota la ciutat passant pels carrers més cèntrics com ara O’Connell Street, creuant el riu Liffey i travessant la zona verda més gran de la metròpoli irlandesa, Phoenix Park.
Durant el transcurs de la carrera l’ambient que es viu és fantàstic, la gent no atura d’aplaudir i animar cridant “well done guys!, Keep on runing!”… Els nins i nines estenen la seva mà perquè xoquis els cinc amb ells i t’ofereixen llaminadures, aigua, fruita i tot el seu afecte i admiració. El clima és perfecte per córrer; a l’octubre, a Dublín, la temperatura és bastant freda i a les 9 h del dematí, hora de començament de la carrera, pot haver-hi uns 8-9º i ascendir fins als 13-14º a les hores centrals. Això i un dia assolejat i sense vent, com el que fou, proporciona al runner unes condicions òptimes per córrer.
Per als dos corredors serverins va ser la primera vegada que ens enfrontàrem a la mítica distància de 42.195 m, però fou una experiència increïble, un cúmul de sensacions on es mescla l’eufòria, el cansament, el mal, el sofriment, la ràbia i l’alegria… i on la suma de totes elles fan d’aquesta cursa un esdeveniment que personalment pens que s’ha de viure un cop a la vida. L’orgull i satisfacció personal de creuar la línia d’arribada es reflecteix en la cara dels runners, tot el mal i el cansament desapareix i dins el nostre cervell l’alliberament desmesurat d’endorfina, anomenada popularment com l’hormona de la felicitat, ens proporciona aquest moment únic que només podem viure els qui hem corregut una marató.
En Sergio Guerrero i en Jaume Rigo, membres del grup de corredors populars “Trotons Serverins” (per a les persones interessades ens podeu trobar a la xarxa social Facebook https://www.facebook.com/groups/537605866323287/), vàrem acabar la marató amb uns temps de 03 h.33 m.03 s i 04 h.07 m.15 s respectivament, amb la satisfacció de complir un objectiu que ens va dur 4 mesos d’entrenament i poder cridar tal com va fer el missatger grec Filípides: “nenikhamen!”.
Jaume Rigo