El Secretari General de l’ ONU, Antonio Guterres ha convocat per al 23 de setembre una Cimera sobre l’Acció Climàtica en la seu de les Nacions Unides.
L’objectiu d’aquesta Cimera és el d’arribar a acords sobre com posar en marxa els Acords del Tractat de París de 2016.
En aquests tres anys no s’ha avançat en polítiques que puguin contribuir de manera clara a la reducció en l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle i en la reducció de la contaminació, que afecta els ecosistemes y que incrementa l’efecte sobre el canvi climàtic. L’única diferència és que ara tothom parla de crisi climàtica.
A la vegada, i de manera preocupant-, hem assistit a l’ascens al poder de polítics com Donald Trump als Estats Units o Jair Bolsonaro al Brasil. Donald Trump, president del segon país que més gasos d’efecte hivernacle emet, ha declarat reiteradament que no creu en el canvi climàtic, i Jair Bolsonaro, com a president de Brasil i responsable de l’únic pulmó verd que li queda al nostre planeta, està mostrant una política nefasta en la gestió dels més greus incendis de l’Amazònia per tal d’evitar al màxim el desastre mediambiental que representen.
Però aquesta pot ser una cimera més de les que s’han celebrat des que el 1992, en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, ja es va advertir del problema que representava l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
El que pensem que mereix l’atenció en aquesta ocasió es el perfil de la mobilització que s’està produint en l’últim any per part dels estudiants.
En tot el període en què s’han desenvolupant les diverses cimeres, panells i acords sobre el canvi climàtic, només els col·lectius ecologistes i mediambientalistes s’han manifestat i han mostrat la seva preocupació per les repercussions que anava a tenir un increment desmesurat del CO2 atmosfèric o la contaminació y destrucció dels ecosistemes. Però aquest missatge no calava en la majoria de la població.
La mobilització dels estudiants pel clima és un dels fenòmens més sorprenents i esperançadors dels últims temps. Tot comença per la determinació de la jove sueca Greta Thumberg quan l’agost de 2018 inicia la seva activitat en solitari i es planta davant del Parlament suec amb un cartell que deia «vaga escolar pel clima». Després de les eleccions sueques, la jove activista persisteix en la protesta tots els divendres, una acció que ha inspirat el moviment Fridays For Future, que s’ha difós per centenars de ciutats de tot el món. A Espanya es concreta en la convocatòria de dues jornades de vaga el 15 de març i el 24 de maig.
Aquest moviment ha convocat mobilitzacions i vagues en els diferents països coincidint amb la celebració de la Cimera.
A l’Estat espanyol s’ha convocat vaga el 27 de setembre i ja són més de 100 les organitzacions socials, sindicals i polítiques que s’hi han sumat. Des de Lluita Internacionalista, hi donem tot el suport.
Deixa un comentari