Arreu del món des del moviment feminista estem organitzant una nova vaga internacional pels nostres drets. Amb trobades, assemblees i reunions ens preparem per a impulsar una nova jornada de lluita i mobilització internacionalista, antipatriarcal i anticapitalista per defensar les nostres reivindicacions.
Han passat gairebé 110 anys des que Clara Zetkin va proposar, en la Segona Conferència de Dones Socialistes en 1910, que el 8 de març es convertís en el dia internacional de les dones treballadores, per a reivindicar la lluita de les obreres que van lluitar per la jornada laboral de 8 hores, per millors condicions laborals, pel dret al vot, entre altres lluites. Avui tenim el desafiament d’organitzar una gran #VagaFeminista perquè la crisi no la paguem les treballadores. Sense dubtes, estem vivint la quarta onada mundial de les lluites feministes a tot el món.
Des de les Woman’s March als Estats Units contra Trump, les palestines que resisteixen als atacs de l’estat sionista d’Israel, passant per les dones a Corea del Sud contra els abusos sexuals, fins a les mobilitzacions en Llatinoamèrica contra els femicidis i pel dret a l’avortament, es confirma amb escreix que el moviment feminista es troba en lluita. Durant la segona vaga internacional de dones de l’any passat, milions de persones van sortir als carrers per a denunciar la desigualtat salarial entre homes i dones, que en el món arriba al 23%. Amb mobilitzacions, accions de carrer i vagues efectives, el 8M va ser una contundent jornada internacional de lluita.
Durant el 2018 hem sortit enfrontar els ajustos dels governs capitalistes, l’FMI i la UE que busquen descarregar la crisi sobre les i els treballadors i el poble amb acomiadaments, suspensions, major explotació i augment en l’edat de jubilació. També per a enfrontar les lleis antimigratòries i xenofòbiques i en solidaritat amb els drets de les i els refugiats i migrants a tot el món. Les dones hem estat als carrers en la resistència contra els plans d’ajust que ens afecten particularment, ja que som les pitjors pagades, les més precaritzades i les caps de les llars més pobres, fenomen conegut com a feminització de la pobresa. És que el sistema capitalista patriarcal utilitza l’opressió mil·lenària de les dones per a sobreexplotar-nos i obtenir majors guanys. Per això lluitem perquè el capitalisme i el patriarcat caiguin junts.
Al Brasil el moviment feminista encapçala la resistència #EleÑao contra el neofeixista de Bolsonaro. Les franceses són part de les “armilles grogues” contra el pla d’austeritat del conservador govern de Macron. A Bangladesh les dones de la indústria tèxtil lluiten contra els salaris de misèria i la sobreexplotació de la segona indústria tèxtil més gran del món, on les multinacionals obtenen guanys milionaris a costa de treball semi esclau. A Amèrica Llatina les dones dels pobles originaris lluiten contra les empreses mega mineres i el saqueig de les multinacionals.
La marea verda de l’Argentina continua pel dret a decidir i s’expandeix per tota Amèrica Llatina, perquè és la regió del món que concentra les legislacions més restrictives en matèria de l’avortament, negat pels governs capitalistes amb l’acord amb l’Església catòlica i les evangèliques. Amb la lluita, es va aconseguir conquistar en dret a l’avortament a Irlanda i vam posar al descobert el rol reaccionari de l’església catòlica, travessada pels escàndols de pedofília a tot el món.
La rebel·lió contra la violència sexual i el moviment #MeToo van pujar de grau i de Hollywood es va expandir ràpidament pel món. Es va obrir la caixa de Pandora, amb milers de denúncies. A l’Estat espanyol milions es van mobilitzar contra la sentència de la justícia patriarcal en el cas de «la Manada». A Xile es va desenvolupar el maig feminista, amb desenes d’universitats i escoles ocupades contra l’assetjament i la violència sexual. I milers de denúncies a l’Argentina van sorgir sota el lema #MiraComoNosPonemos.
El moviment feminista va sortir als carrers per a dir « #NiUnaMenys #VivesEnsVolem» contra els crims d’odi. És que segons l’Observatori d’Igualtat de Gènere d’Amèrica Llatina i el Carib sobre la base de la informació de 16 països de la regió i Espanya, mostra un total de 2.554 dones víctimes de femicidi en 2017. Pocs dies enrere les mexicanes van organitzar una gran jornada de lluita contra els segrestos amb finalitats de tràfic i els femicidis, en un país on hi ha nou femicidis per setmana i amb grans índexs de violència masclista. Destaquem que el tràfic de persones és el segon negoci il·lícit més redituable, hi ha 21 milions de persones que són víctimes d’aquest delicte, sent el 70% dones i nenes, utilitzades per a l’explotació sexual i laboral, això gràcies a la impunitat que ofereixen els governs a les xarxes de tràfic.
Aquest 8M hem de tornar a impulsar mobilitzacions a tot el món i una vaga general feminista contra els femicidis i la violència de gènere, per igual treball igual salari, per l’avortament legal, contra la tracta amb finalitats d’explotació sexual i contra els plans d’ajust a tot el món. Els governs capitalistes i les esglésies són responsables.
Des de la Unitat Internacional de les i els Treballadors-Quarta Internacional fem una crida al fet que aquest 8M sigui un dia de lluita que faci sentir les reivindicacions del moviment feminista, en la perspectiva de construir un moviment que lluiti juntament amb la resta dels sectors oprimits i els treballadors per a acabar amb el capitalisme patriarcal i per una societat sense opressió ni explotació i per un sistema socialista on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.
Unitat Internacional de les i els Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)
Deixa un comentari