La recent incorporació al projecte de Pablo Galera, estudiós de l’època islàmica nascut a Còrdova, ha possibilitat entendre millor aquestes troballes des del punt de vista cronològic, però també com a indicador d’ús del territori serverí: “Per exemple, la presència fragments de cadufs en certa quantitat trobats en algunes parcel·les ens indica l’existència de sínies. Aquesta informació que creuarem amb la informació dels recursos hídrics del terme, ens ajuda a completar la visió del sistema hidràulic, a penes coneguts per l’existència d’algunes síquies i qanats, i, per extensió també, de l’explotació del territori”
Aquets dies ha acabat la campanya arqueològica que s’ha vengut desenvolupant, com en els darrers anys, en el terme municipal de Son Servera. El projecte, iniciat el 2012, es va veure impulsat dos anys més tard per la col·laboració amb la Universitat de Washington, que va començar a organitzar-hi cursos d’estiu. Enguany, però, la COVID-19 va capgirar tot la previsió feta. “Ja a finals del mes de març l’Administració de la Universitat ens va comunicar que cancel·lava tots els cursos a l’estranger, després de la declaració de pandèmia per part de l’OMS. En aquells moments, a més, l’epidèmia afectava molt particularment Itàlia i Espanya, de manera que ens ho esperàvem”, va declarar via videoconferència el professor d’origen mallorquí i radicat a Seattle, Marc Llobera. A gairebé 9000 km de distància, des de Son Servera, Antoni Puig, codirector del projecte, afegia que “Ens vàrem haver d’adaptar. No volíem perdre la possibilitat de fer feina conjuntament també aquest estiu, de manera que vàrem cercar maneres per avançar en diverses línies”.
A l’Ajuntament de Son Servera també ho varen tenir clar. Ramon Reus, regidor de Patrimoni, apuntà que “Després de tots aquests anys sabíem que els treballs arqueològics van molt més enllà de la feina de camp i que calia seguir donant suport al projecte perquè seguís donant resultats”.
A Mallorca, que és on resideixen part dels especialistes i investigadors del projecte, va ser relativament senzill prosseguir els estudis de les restes d’animals, carbons i pol·len d’anteriors intervencions, un cop es va permetre de nou l’accés, tot i que amb restriccions, als laboratoris de la Universitat de les Illes Balears. Biel Servera, especialista en pol·len del projecte, ha comentat que “Un cop triades mostres per datar els successius sediments depositats a l’antiga llacuna de sa Marjal, a tocar del Port vell, ens vàrem trobar que l’epicentre de contagis s’havia traslladat als EUA i que les universitats i laboratoris de l’altra banda de l’Atlàntic estaven tancant.” Les mostres ara ja han arribat i i els primers resultats indiquen que els sediments més antics recuperats daten de cap al 4500 abans de la nostra era. Amb el pol·len i els carbons conservats en aquests sediments extrets de l’antiga llacuna, els arqueòlegs esperen reconstruir el paisatge vegetal existent en els dos mil·lennis anteriors a l’arribada dels éssers humans a Mallorca i estudiar l’impacte que hi tengué la colonització humana des del III mil·lenni fins a l’actualitat.
“Una de les altres feines que podíem encarar amb un mínim de personal era la revisió i l’estudi de certes ceràmiques recuperades en les prospeccions fetes al terme municipal”, afegeix Antoni Puig. La recent incorporació al projecte de Pablo Galera, estudiós de l’època islàmica nascut a Còrdova, ha possibilitat entendre millor aquestes troballes des del punt de vista cronològic, però també com a indicador d’ús del territori serverí: “Per exemple, la presència fragments de cadufs en certa quantitat trobats en algunes parcel·les ens indica l’existència de sínies. Aquesta informació que creuarem amb la informació dels recursos hídrics del terme, ens ajuda a completar la visió del sistema hidràulic, a penes coneguts per l’existència d’algunes síquies i qanats, i, per extensió també, de l’explotació del territori”, sosté Galera.
Mentrestant, a Seattle han seguit processant dades i generant mapes a partir de la ingent informació acumulada en els darrers set anys a la base de dades. “Com sempre el més difícil i el que més discussió entre els membres de l’equip genera és definir les categories de la base de dades, fer les preguntes adequades i interpretar-ne els resultats”, indica Llobera.
Les videoconferències han possibilitat continuar la feina aquest estiu, tot i les diferències horàries entre Mallorca, la costa oest dels EUA i la costa est, on investiga, a la Universitat de Georgia, Grant Snitker, un dels altres membres de l’equip.
Jordi Hernández-Gasch recorda també que en aquests anys s’han acumulat evidències d’una ocupació talaiòtica antiga, propera a l’any 1000 abans de la nostra era, i relativament dispersa en diversos turons del territori. “És un model molt interessant, poc reconegut, però existent sens dubte a altres bandes de l’illa. Aquest any està sent clau per compilar tota la informació acumulada i començar a preparar noves publicacions científiques”, apunta el també codirector del projecte.
Que el projecte ha anat madurant i que ha proporcionat informacions noves i nous jaciments visitables n’és tothom conscient. Així, des de l’Ajuntament serverí s’està impulsant la creació de vídeos divulgatius del patrimoni arqueològic del municipi i la col·locació de cartelleria en alguns dels jaciments en els quals s’ha actuat, comptant amb l’assessorament dels investigadors del projecte. “És una dimensió que sempre hem tengut molt present. Cal convertir el patrimoni serverí en un actiu al servei de la cultura i l’educació en primer lloc de la població del nostre terme municipal, però també dels nostres visitants. Tenint present el nostre passat, bastirem un nou futur”, ha conclòs el regidor Ramon Reus.
Deixa un comentari