L’estrena es durà a terme a la Institució Pública Mossèn Alcover el dimecres 30 de maig a les 20.30 h
Audiovisual sobre el llegat de Rafel Ferrer Massanet
La productora d’audiovisuals de la Fundació Trobada, dins el programa de Fires i Festes de Primavera de Manacor, presentarà el dimecres dia 30 a la Institució Mossèn Alcover un audiovisual sobre el llegat de l’escriptor, investigador i periodista manacorí Rafel Ferrer Massanet, que va morir l’estiu de l’any 2006…
La productora d’audiovisuals de la Fundació Trobada, dins el programa de Fires i Festes de Primavera de Manacor, presentarà el dimecres dia 30 a la Institució Mossèn Alcover un audiovisual sobre el llegat de l’escriptor, investigador i periodista manacorí Rafel Ferrer Massanet, que va morir l’estiu de l’any 2006. El treball forma part de la sèrie de programes que amb el nom genèric de “Sal i Llum” emet setmanalment l’emisora de Televisió Manacor. La Fundació Trobada, titular de l’alberg per a persones sense sostre de Manacor, es dedica, a més d’altres activitats socioculturals i de cooperació internacional, a la producció de programes de caràcter social, cultural, religiós i musical, que des dels seus inicis l’any 2004 ha produit més de 350 programes. L’audiovisual, de durada aproximada d’una hora, exposa el llegat literari de Rafael Ferrer Massanet des de la seva faceta de periodista, historiador, novel·lista, lletrista i galerista. Hi participen pesonalitats de les lletres i de la política manacorina, a més del seu fill Antoni Ferrer, hereu del protagonista del programa i que n’ha redactat el guió. L’edició és a càrrec de Miquel Matamalas Curros i la dirigeix Josep L. García Mallada.
EL LLEGAT DE RAFEL FERRER MASSANET
Durant el calorós diumenge del 13 d’agost de 2006 moria l’escriptor, periodista i historiador manacorí Rafel Ferrer Massanet. Enrere varen quedar 77 anys d’incansable dedicació al món de la cultura en general, la historiografia local i el periodisme.
A Ferrer Massanet l’ha sobreviscut una extensa producció amb més de mig centenar de llibres, entre narrativa (novel·la, contes, relats curts, etc.) i treballs d’investigació històrica i periodística. A més, tota la seva vida va girar al voltant de la profunda estimació que tenia cap a Manacor, per la seva cultura i per la seva història. Fou, a més d’escriptor i historiador, conferenciant, pregoner, va presentar exposicions, va realitzar pròlegs de llibres, va crear col·leccions literàries, va fundar la primera galeria d’art privada de Manacor, fou lletrista de populars cançons dels seixanta i va reunir un dels millors arxius que existeixen sobre Manacor i més concretament de l’etapa de la Guerra Civil. Però anem per parts.
FERRER MASSANET, PERIODISTA
Una part molt important de la vida de Ferrer Massanet està unida indissolublement a la revista Perlas y Cuevas que va dirigir durant gairebé quaranta anys i de la qual sempre fou l’ànima i esperit, fins i tot després de la seva mort, ja que la revista segueix publicant-se intentant conservar el segell i la personalitat que ell sempre li impregnà. Perlas y Cuevas fou una de les seves grans passions i una continuada i incansable aposta personal. Amb el suport d’amics i col·laboradors, Ferrer Massanet va aconseguir que la revista aixecàs acte quinzenalment de l’accelerat bategar del cor manacorí i es convertís en mirall de la realitat i testimoni directe de la petita i gran història d’aquell Manacor que ell tant va estimar i respectar.
A més de Perlas y Cuevas, Ferrer Massanet fou corresponsal de l’agencia de noticies EFE i de diaris com Última Hora i Diario de Mallorca, i va actuar de col·laborador de revistes com Cort o La Nau. Fou, també, cofundador de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca i seu és el disseny del logotip que identifica aquesta Associació.
FERRER MASSANET, HISTORIADOR
Són milers els treballs d’investigació històrica que publicà Ferrer Massanet al llarg de la seva vida, bé a periòdics i revistes o bé a llibres i opuscles. Un dels temes en què més va incidir fou el de la Guerra Civil a Manacor: el comte Rossi, el capità Bayo, el desembarcament del 36 i la seva posterior repressió, etc. Altres treballs que han vist la llum en format llibre han estat, entre altres: La primera història de sa Capella, Dos temas de Porto Cristo, Cincuentenario de la Basílica de Son Peretó, Historia de Manacor siglo XIII, Sa Bassa, 100 batecs de Manacor, Manacor, noticias de cada dia, Manacor, de la pedra a la paraula, etc.
FERRER MASSANET, NOVEL·LISTA
La novel·lística de Ferrer Massanet no és molt extensa, la seva dedicació al periodisme o a la divulgació històrica li va restar temps per cultivar una altra de les seves passions: la novel·la, el conte o la narrativa curta. A pesar d’això, seva és Síndrome de Capricorni, considerada una de les seves millors novel·les i una de les obres més rellevants de les lletres mallorquines de l’últim terç de segle XX. D’ella, el també investigador Mateu Mas en va escriure: “Síndrome de Capricorni és una gran novel·la manacorina que reflecteix a hipocresia habitual i del Manacor de l’època. Una obra escrita amb bisturí, sense contemplacions ni misericòrdia davant dels estaments religiosos i familiars.” Plagueta de pèrdues, Saluet, Tríptic famós de curanderos manacorins, Llegendes manacorines, La tia Antònia i la mar gran, Buenas noches, amor, Àlbum de mites i fantasmes són altres dels títols que podem destacar de Ferrer Massanet.
FERRER MASSANET, PREMIS I DISTINCIONS
El José Tous Ferrer de periodisme, el Ciutat de Palma amb un estudi sobre les rondalles mallorquines de mossèn Alcover, el Ciutat de Manacor amb Buenas noches, amor etc. foren alguns dels premis que va obtenir Ferrer Massanet durant la dècada dels seixanta abans que agafàs la decisió de no tornar a concórrer a concursos. El 2004, conjuntament amb Andreu Llodrà, l’Escola Municipal de Mallorquí el va homenatjar amb el Reconeixement de Mèrits. Com a curiositat afegirem que durant els seixanta fou el guanyador del concurs per triar els noms als carrers de s’Illot.
FERRER MASSANET, GALERISTA
El 1975, concretament el 31 d’octubre, Ferrer Massanet obria Es Cau, la primera galeria d’art privada que va tenir Manacor. Estava ubicada al carrer Pio XII número 21 i es va mantenir oberta fins al juny de 1983. Al llarg de les seves vuit temporades hi varen exposar més de dos centenars d’artistes. Ferrer Massanet, ajudat pel seu fill Antoni, va dirigir la galeria fins al 1982, ja que el darrer any en va agafar la batuta Joan Carles Gomis. La primera exposició fou la de Gaspar Riera i la darrera la d’Antoni Socias i Menéndez Rojas, que hi exposaren conjuntament. Com a curiositat, dotze anys després del seu tancament, concretament el 29 d’abril de 1995, va tornar a obrir les portes per acollir una exposició de només unes quantes hores. El motiu era que l’edifici en què s’ubicava havia d’ésser esbucat per donar pas a apartaments i despatxos. Abans que s’iniciassin les obres, Ferrer Massanet va voler celebrar la que seria la seva darrera exposició, “5 Dones de Manacor”, una mostra col·lectiva amb obra de 5 artistes manacorines: les pintores Magdalena Mascaró, Carme Fuster i Aina M. Lliteras, l’escultora Sebastiana Munar i la ceramista Magdalena Parera.
FERRER MASSANET, LLETRISTA
A la dècada dels seixanta Mallorca, com tot Espanya, va viure el miracle del boom turístic. Tota la costa es va començar a omplir d’hotels i amb ells varen començar a sorgir grups musicals que intentaven amenitzar els turistes durant aquelles llargues vetlades estiuenques. El 1962 varen néixer Los 5 del Este, que en pocs anys es convertiren en un dels grups de referència de l’època i més concretament de Cala Millor, on solien tenir el centre de les seves actuacions. Ferrer Massanet va estar molt vinculat a ells, els va acompanyar a qualcuna de les seves gires tant a Anglaterra con per la Península, i fou lletrista de cançons molt populars com ara Sí, sí, sí, Módulo lunar, El tambor, Mi pequeña rosita, Noche en las dunas, No he visto a Enrique VIII, etc. Eren cançons molt conjunturals, lleugeres, fresques, estiuenques i molt aferradisses.
FERRER MASSANET, PROJECTES DAMUNT LA TAULA
Quan el 13 d’agost de 2006 moria Rafel Ferrer Massanet, va deixar la seva taula plena de projectes i d’il·lusions, ja que estava treballant paral·lelament en tres nous llibres: la segona entrega de Manacor, noticias de cada dia, el primer tom de Quaderns de Perlas y Cuevas, ja conclòs i a punt d’enquadernar, i un àlbum fotogràfic i històric sobre el claustre. Una vegada hagués acabat aquestes tres obres tenia previst treure la biografia d’un avantpassat seu, el tenor Massanet, biografia que havia escrit feia cinquanta anys i que seguia inèdita. Òbviament, Ferrer Massanet tenia previst ampliar i corregir el text que havia escrit feia gairebé mig segle amb poc més de vint anys, amb la intenció de presentar el llibre el dia que es complia el centenari de la mort del tenor, ocorreguda el 2 de novembre de 1908 a Cuba. A pesar d’això, tres dels quatre llibres en què estava treballant a l’hora de la seva defunció ja han vist la llum: Manacor, notícies de cada dia fou conclòs pel seu fill Antoni amb l’ajuda de la seva neboda Margalida Álvarez-Ossorio Ferrer, i Quaderns de Perlas y Cuevas, ja enquadernat, foren presentats en el transcurs d’un acte que la seva família i amics li organitzaren al Teatre Municipal el 28 d’abril de 2007; i vint mesos després, el 9 de novembre de 2008, tot coincidint amb el centenari de la mort del popular cantant manacorí, es presentà, també al Municipal, el llibre Tenor Massanet, la veu de l’Àngel. N’era l’autora Margalida Álvarez-Ossorio Ferrer, que partint de la base del text de Ferrer Massanet el va reescriure, actualitzar i ampliar.
L’únic dels quatre llibres en què estava treballant Ferrer Massanet a l’hora de la seva mort que segueix inèdit és el del claustre.
LES DARRERES FOTOS
Les darreres fotos en les quals apareix Rafel Ferrer Massanet foren preses el capvespre del dimecres 7 de juny de 2006, dos mesos abans de la seva defunció. Amb motiu del llibre sobre el claustre que estava preparant, va reunir al mateix claustre a tots els manacorins que havien publicat treballs de caràcter històric o bé investigadors i estudiosos amb treballs també publicats relacionats amb Manacor. Allà, a les 18.30 h, fi foren presents tots, o gairebé tots, per posar per a la càmera de Joan Servera: Miguel Sureda, Antoni Ferrer Vallespir, Bel M. Riera Oliver, Maria Muntaner, Rafel Ferrer, Antoni Gomila, Magdalena Ordinas, Albert Carvajal, Tòfol Pastor Pifol, la delegada municipal de Cultura M. Antonia Mercant, Josep M. Fuster, Aina Maria Sansó, Tomeu Matamalas, Antoni Tugores, Pedro Adrover, Martin Mascaró, Joan Riera Dalmau, Gabriel Barceló, Josep Mateos, Josep Massot i Muntaner, Joan Bonet de ses Pipes, Maria del Pilar Castor Binimelis, Miquel Grimalt Gelabert, Damià Duran, Sebastià Sansó, Santiago Cortés, Gaspar Fuster, Pilar Roig Bennassar, Neus Garcia Iniesta, Magdalena Salas, Tomeu Ferrer, Antoni Ferrer Febrer, Josep M. Salom, Joan Riera Bordoi i Tomas Garau. Només hi faltaren Júlia Roman, que era fora de l’illa, i mossèn Jaume Cabrer, que estava malalt. En no publicar-se el llibre, aquesta foto amb tots els historiadors al claustre no va veure la llum fins al suplement especial que Perlas y Cuevas va editar amb motiu del seu cinquantè aniversari el desembre de 2010. Aquell dia, 7 de juny del 2006, Ferrer Massanet fou fotografiat per darrera vegada.
Deixa un comentari