El Patrimoni Arqueològic Serverí

Per l’arqueòleg Antoni Puig Palerm i
la doctora en arqueologia prehistòrica Beatriu Palomar

El Teatre La Unió fou escenari, el passat 13 d’abril, d’una interessant conferència organitzada per l’associació “Algarada” per donar a conèixer el patrimoni arqueològic serverí, que va despertar de la seva, diguem-ne, letargia en ser descobert fa dos mesos un interessantíssim jaciment a la font des Molí, a Son Sard, prop del torrent de Xiclati, i a la vora de la carretera on tots els serverins passam centenars de vegades.
Com podíem imaginar, quan hi passàvem a prop, que s’hi trobaven capbussats pel temps dels temps uns banys romans?
Els arqueòlegs responsables, Antoni Puig i Beatriu Palomar, ens presentaren des d’una perspectiva molt professional i humana la tasca que hi duen a terme d’ençà la troballa tan important. Professional per aplicar amb decisió els seus coneixements que condueixen a donar-nos a conèixer el passat, i humana perquè han sabut arribar a tots nosaltres, tocant-nos la fibra del nostre sentiment com a poble, recordant-nos la importància del nostre patrimoni que ha servit, sens dubte, per augmentar la nostra autoestima com a poble.
També cal dir que el regidor de Patrimoni, Miquel Espases, n’ha sabut mantenir viva la informació, cosa que ha contribuït a amplificar la troballa.
El CM7 va assistir a la conferència i ha volgut contribuir a explicar el que els conferenciants varen exposar de forma brillant però planera al públic assistent, i que ara publicam en la nostra edició digital i en paper.
L’arqueòleg Toni Puig Palerm, a l’inici de la conferència, va explicar, perquè tots ho entenguéssim, què és i no és l’arqueologia, si  s’ocupa de la prehistòria complementada amb documents materials, períodes no suficientment il·luminats per les fonts escrites. Toni Puig, utilitzant el símil de llegir i dels llibres, explicà que “l’arqueologia estudia les ruïnes del passat per poder llegir a través d’aquestes la vida de civilitzacions anteriors, perquè l’arqueòleg llegeix en els murs, en les pedres del que està investigant; llegeix, no arrenca.” Per entendre en els nostres cors què és patrimoni, Toni Puig ens va parlar de l’església Nova, “que no és una ruïna, ni una església acabada que funcioni com a tal, però que si qualcú decidís, encara que il·legalment, llevar o destruir l’església Nova, tots els serverins sofriríem i ens sentiríem malament: això és patrimoni! El que no és arqueologia és arrencar un tresor i espoliar restes arqueològiques en benefici propi. L’arqueòleg desxifra la informació del passat i en realitzar una excavació empra eines petites, treballa a poc a poc, minuciosament, respectant l’ordre de sortida de les peces, amb la finalitat de poder llegir informació a traves de les peces com qui llegeix un llibre, i us recomanaria conèixer i llegir el catàleg de patrimoni de l’Ajuntament, que podeu consultar a la seva pàgina web. A Son Servera hi ha 30 jaciments catalogats. Edat de bronze: a Son Servera en tenim un jaciment no en molt bon estat a es Rafalet de Dalt, un grup de navetes d’unitats familiars. Després tenim la cultura talaiòtica, de la qual sobresurten el poblat talaiòtic de Pula que ens va aportar moltes dades, i el talaiot de Son LLuc, ben conservat i aïllat en un lloc on hi ha una gran superfície plana i molt fèrtil. I ja al final d’aquesta època trobam a Son Corb, a prop de s’estany d’en Xinet, un jaciment no gaire lluny de la mar. Quant a l’època romana, tenim aquesta cova de gran potencial arqueològic que es troba a Son Sard, a 300 metres de les actuals excavacions. En aquesta cova d’origen prehistòric han anat apareixent enterraments romans que suposen els primers indicis de ciutat, perquè recordem que foren els romans els qui portaren a l’illa el fenomen urbanístic com a reflex d’un canvi social. En relació amb l’època medieval islàmica, aquesta època representa un canvi radical en la població, atès que es troben assentaments en zones fèrtils amb molta aigua, on es desenvolupa una economia de subsistència, dedicada a l’extracció d’aigua de la terra per poder regar tota una vall, cosa que ens ha deixat obres hidràuliques importants. Dels molins d’aigua (que molien el gra) musulmans, associats amb la gestió d’aigua, tenim el de s’hort d’en Nebot, d’espectaculars dimensions, la mola del qual funciona amb la pressió de l’aigua canalitzada, sense electricitat ni motor, emprant només la mateixa força de l’aigua. I també cal anomenar sa font des Molins, on l’aigua en movia les pales. Pel que fa a l’època feudal cristiana, en repoblar l’illa els cristians, a la zona de la costa de Son Servera, per seguretat, es va construir una torre de defensa que es troba en una part de l’església del poble, sobre on es diu la missa. Vull dir amb això que Son Servera, de cada època, en té testimoniatge i patrimoni, fins i tot de l’època moderna contemporània, com és ara sa font de na Llisa, de finals del XIX, que es va construir per canalitzar l’aigua i portar-la al poble de Son Servera. I acab la meva exposició enllaçant sa font de na Llisa amb l’església Nova, tot recordant que si algú volgués trastocar o destruir sa font ens sentiríem molt trists, com si ens destrossassin alguna cosa nostra, tots tendríem alguna cosa a dir… i aquest sentiment es diu patrimoni.”
D’altra banda, Beatriu Palomar va explicar molt detalladament les recents troballes a la font des Molí. “Quan es va iniciar la construcció de la variant de Son Servera, es va realitzar una prospecció per si hi havia zones amb restes arqueològiques i va donar negatiu. Però en realitzar una ampliació d’aquestes obres, de nou es va dur a terme la retrospecció i en aquesta ocasió sí que va donar positiu, així que es determinà el lloc com a possible jaciment. Quan les màquines de les obres passaren per aquesta zona ja teníem les antenes ben posades, anant-hi al darrere, fins que percebérem un color diferent de terra, de calç…i de tot d’una vàrem encendre les alarmes i telefonàrem a Patrimoni per tal de poder definir certs espais, possiblement de ceràmica romana pels resultats a primera vista. Així que es varen engegar tots els protocols i de tot d’una avisàrem l’Ajuntament i l’empresa constructora. Cal assenyalar la bona predisposició d’ambdues parts, ja que sempre no és així i no sempre et faciliten la teva feina. Però aquí disposam d’un espai per guardar tot el que anam trobant, comptam amb l’ajuda de la Brigada Municipal, del Departament de Carreteres que ho finança… tots estan predisposats a ajudar-nos. Després començàrem a trobar parets, fins que vàrem veure una petita porta, amb vidres refosos… i ara, a mesura que anem excavant, van sortint més estructures i murs pertot. De principi podem dir que es tracta d’uns antics banys, d’uns banys d’una vila o d’un palau on vivien els senyors; aquests banys romans també servien com a centres de reunions i visites, i eren utilitzats al segle V, però no determinam encara quan es van construir. Els banys romans consten d’un caldarium, que és una habitació amb piscina d’aigua calenta, i a poc a poc l’habitació es fa més gran i s’hi troba un forn i després una porta on s’obstaculitzava el combustible per produir aire calent. Per sobre de la porta hi havia un pis on es realitzaven activitats i, com a hipòtesis, els banys romans també disposaven d’un frigidarium, piscina d’aigua freda, i d’un depòsit per mantenir l’aigua calenta. Quant al jaciment, també estam pensant a posar-li un nom, un nom que respecti la toponímia popular, i n’Antoni Puig ens va parlar d’una rondalla mallorquina on apareix el nom de Banyeres i també apareix en un plànol amb el nom de molí de dalt de Banyeres, i ha estat d’aquesta manera com li hem donat aquest nom al jaciment: VILA ROMANA DE BANYERES. Ara per ara, el gran drama d’aquest tema és que el jaciment contínua sota la carretera. Ara estam en un moment estrany, de curiositat, d’il·lusió, però alhora també d’incertesa. Pròximament començarà una altra obra a Son Sard i de nou farem sondejos per poder saber més coses. De moment, les troballes ens indiquen que estaríem parlant d’una gran vila, d’una gran possessió d’un latifundi esclavista, on possiblement realitzaven una producció de vi o oli. La ubicació d’aquesta vila té un camí que condueix fins al Port Verd, possiblement al Port de Banyeres, des d’on sortien els vaixells que exportaven la producció, perquè Mallorca no està per res aïllada de la dinamització econòmica i social.”
Per acabar amb la seva exposició, la doctora assenyalà que “ara per ara necessitam cavar més, rentar el material classificat i esperar que en un futur tots puguem visitar aquest jaciment!”

Comentat, transcrit i coordinat per Bel “Metge” CM7