“El receptari abasta 95 receptes entre aperitius, ensalades, entrants, acompanyaments, plats principals…”
– Maria Esperança, conta’ns una mica sobre tu…
Com tu ja has dit som serverina i per als qui no em coneguin de nom diré que som filla del serverí Serafí Rebost i de la gabellina Antònia de na Maians. Som llicenciada en filosofia i lletres, amb l’especialitat d’història de l’art per la Universitat de les Illes Balears. Professionalment em dedic a la restauració de mobiliari antic i impartesc classes de restauració de mobles a l’Escola d’Adults de Capdepera.
– El teu llibre va més enllà d’un receptari però també podem dir que és un receptari cabdal i històric per entendre les figues i les figueres, perquè el teu no és un llibre de figues sinó de les relacions que han tengut els humans amb l’arbre i el fruit des de temps immemorials. Ens pots contar una mica com fou la gènesi d’aquest llibre fins a la seva sortida a les llibreries. Com ha estat la teva feina com a autora, l’edició, les experiències personals que has pogut viure durant l’etapa creativa i de recerca… Per aquí hi ha molta feina feta, no?
Fins a arribar al resultat final el llibre m’ha duit un parells d’anys de feina, ja que el vaig començar l’any 2011 i es va publicar l’octubre del 2017, però com ja pots suposar no m’hi he dedicat a temps complet. El llibre en principi havia de ser una compilació de receptes personals, que havia anat fent durant anys amb la figa com a base de diverses elaboracions. Va ser una primera visita al camp d’experimentació de figueres de Son Mut Nou a Llucmajor, on desprès d’escoltar les apassionades explicacions del seu propietari, en Montserrat Pons, vaig tenir la idea de fer alguna cosa amb les receptes. La proposta de la revista digital i associació cultural de Capdepera Cap Vermell i de l’editorial Documenta Balear de publicar el receptari va ser el punt de partida. A partir d’aleshores i davant la necessitat de fer una introducció sobre el tema que tengués una certa fonamentació cultural vaig començar a documentar-me i va emergir la curiositat historiadora, de manera que el tema em va enganxar i el que havia de ser una introducció es va convertir en un text de gairebé 200 pàgines, que partint de diverses disciplines o matèries crec que ofereix una visió bastant global de la importància agrària, econòmica, cultural, mèdica i terapèutica, culinària i simbòlica que figues i figueres han tengut per a gran part de la humanitat des dels inicis de la civilització fins a l’actualitat en diferents indrets.
Una experiència molt gratificant ha estat la de conèixer en Montserrat Pons i en Miquel Sbert, grans persones i grans professionals, que a més varen tenir la deferència d’acceptar prologar el llibre sense conèixer-me i posteriorment de fer-me les presentacions tant a Son Servera com a Capdepera. Sense els seus ànims i entusiasme no hagués seguit endavant amb el projecte. Els savis consells i les revisions històriques que han fet els historiadors Isabel Moll i Lluís Tudela, les aportacions de material sobre la prehistòria a les illes per part de l’arqueòleg Antoni Puig, els encertats suggeriments i correccions lingüístiques del filòleg Jaume Fuster i l’acurada edició de l’editor Antoni Guiscafré i els seus col·laboradors han estat decisius en el resultat final del llibre.
– Ens podries presentar els prologuistes del llibre, en Montserrat Pons Boscana i en Miquel Sbert i Garau?
En Montserrat Pons i en Miquel Sbert són per mi sobretot unes excel·lents persones, molt properes i generoses, a més de ser experts en figueres i figues cada un en el seu àmbit.
En Montserrat Pons i Boscana és nascut a Llucmajor el 1953, apotecari de professió que ha dedicat gran part de la seva vida al camp d’experimentació de figueres de Son Mut Nou a Llucmajor, camp en què té unes 3.000 figueres amb varietats de tot el món, de les quals unes 250 són de les illes . El camp té per objectiu la recuperació de varietats autòctones i d’altres indrets en vies d’extinció, però també l’estudi i coneixement científic de les figueres, la salvaguarda del seu patrimoni genètic, la promoció de la cultura tradicional i popular, a més d’elaborar nombrosos productes amb figa.
Ha escrit també diversos llibres alguns relacionats amb el tema de les figues, a més de fer conferències i participar en nombrosos simpòsiums arreu del món.
En Miquel Sbert i Garau també és de Llucmajor. Ha estat mestre i doctor en filologia catalana i inspector d’educació. Ha escrit narrativa, ha publicat treballs sobre llengua i educació i d’altres relacionats amb gastronomia. És expert en etnopoètica i ha escrit nombrosos articles sobre poesia de tradició oral i de folklore, a més de dirigir la col·lecció d’etnografia i folklore «Blat cabot» de Lleonard Muntaner, editor. És també membre del Consell Assessor de l’Obra Cultural Balear, del Consell Municipal de Cultura de Palma i del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell de Mallorca, entre altres.
– Hi ha diferents conceptes que a un mallorquí li ve al cap quan pensa amb aquest fruit, com ara la importància que tengué per a la subsistència de la pagesia durant la Mallorca preturística i la riquesa lingüística i cultural (ja siguin expressions com el mateixos noms de les diferents castes). Però quines altres qualitats i valors d’aquest fruit podem trobar en el teu llibre?
Efectivament les figues han estat un aliment de subsistència des de l’antiguitat i de fet ja ho era per als pagesos a l’ Ebussus, actual Eivissa, d’època romana, i ho varen ser també no just per a la pagesia i la gent pobra sinó també en totes les èpoques en moments de carestia, ja que les figues suplien la mancança d’altres aliments, especialment del cereal.
Però a més d’aliment de subsistència, en la majoria de cultures i societats en què les figues formaren part de la seva dieta han transcendit les figueres i les figues de l’àmbit purament sensitiu i físic per tal d’arribar a una altra realitat, a un univers simbòlic més universal entès dins un determinat context religiós, mític, màgic, cultural o metafísic.
A les Illes tant figueres com figues han tengut una gran empremta que queda evidenciada especialment en la manera com s’hi expressa el poble sobretot a la cultura oral, popular i tradicional, tal com queda demostrat en nombrosos refranys, cançons, dites, gloses, rondalles que fan referència al món de la figa. Però tenen figues i figueres altres valors com la de generar activitat econòmica, ja que en alguns moments de la història hi ha hagut suficient producció com per poder exportar-les i manufacturar-les. Tant l’arbre com la fruita s’han utilitzat també tradicionalment en l’àmbit medicinal i terapèutic per combatre afeccions bronquials i calmar la tos, també en infusió per facilitar l’expectoració, per a les afeccions intestinals, la gastritis, per combatre l’estrenyiment, per a les afeccions bucals, per a les cremades, per als abscessos, per eliminar berrugues, per al mal de queixal etc. A més, les figues tenen nombroses qualitats com ara vitamina C i les figues seques tenen molta fibra però també potassi, calci, magnesi, ferro…
– La dona i la figa guarden un vincle cultural, simbòlic. Guarda un significat tan eròtic com femení. Aquí tenim una allau de conceptes que convergeixen, què ens pots contar de tot plegat?
Tant figueres com figues estan vinculades simbòlicament a la fertilitat, a la vida en moviment, a la prosperitat, a l’erotisme, en definitiva als cicles de la natura i com a tals tant figueres com figues poden simbolitzar, entre altres coses, tant el principi femení com masculí, encara que la majoria de vegades simbolitzen en general el principi femení. Ja per als egipcis la seva figuera sagrada, el sicòmor, era l’arbre de la vida, un arbre antropomòrfic que amb els seus braços divins acollia les ànimes dels difunts i de fet en moltes de les tombes egípcies les deesses Hathor, Nut i Isis formen una simbiosi amb l’arbre. També els grecs tenen històries mítiques relacionades amb deesses, com ara Demèter o Gea, i de fet pareix ser que per als grecs el cultiu de les figueres era un misteri reservat a les dones. Però també per als grecs la paraula figa es deia sikon que volia dir també vulva. Per tant el costum tradicional de designar el sexe femení com a figa es remunta, mira per on, als grecs. A Roma la més famosa figuera era la rumial, davall de la qual es considera que els bessons Ròmul i Rem, els llegendaris fundadors de Roma, varen ser alletats per la lloba. El terme rumial ve de ruma, que vol dir mama, i d’aquesta paraula ve també Diva Rumina, la deessa llatina que presidia l’alletament dels infants. També per a l’hinduisme i per al budisme la figa representa l’òrgan sexual femení i els vedistes denominaven les figues com a flor de la dona o flor del plaer sexual.
Per als cristians tant figueres com figues tenen també diversos simbolismes i alguns d’ells fan referència a la feminitat, com ara per exemple en l’obra de Gonzalo de Berceo Els miracles de Nostra Senyora (s. XIII), obra en la qual la figuera, que és l’arbre més fèrtil de tots, fa referència a la Verge Maria, ja que ella es fecunda en virtuts i bones obres. En canvi per als musulmans el simbolisme de les figues relacionat amb l’erotisme i la fecunditat fa referència a la masculinitat, de manera que la lletrada de les figueres representa l’energia primigènia, el semen virile, i les figues, atesa la seva semblança visual amb els testicles, simbolitzen el principi vital masculí. Aprofitant que dia 8 fou el dia de la dona voldria fer menció al fet que en el llibre he volgut reivindicar el paper d’algunes dones pintores del s. XVII com són Clara Peeters i Giovanna Garzoni, pintores tan bones o més que els seus coetanis masculins però oblidades durant segles.
– I per acabar xerra’ns una mica de la darrera part, el receptari. I ja qui hi som, quina recepta és la que més sovint sols emprar a la cuina de ca teva i quina recomanaries als nostres lectors per a la temporada en què ens trobam, o bé una senzilla per als qui vulguin iniciar-se?
Crec que el receptari és una variada mostra d’elaboracions on la figa és de vegades protagonista i de vegades tenen un paper més secundari, però suficientment variada com per poder fer receptes amb figa tot l’any, ja que a més de fresques n’hi ha fetes amb figa seca i també amb confitura.
El receptari abasta 95 receptes entre aperitius, ensalades, entrants, acompanyaments, plats principals especialment de carn i abundant rebosteria. Són plats casolans i en general d’elaboració no gaire complicada.
De les receptes en faig moltes però m’agrada sobretot fer postres i quan hi ha figues fresques moltes vegades faig ensalades i també una recepta que agrada a tothom que és la coca amb ceba i figa amb pinyons i anxova; en canvi la figa seca m’agrada molt per fer plats de carn.
Respecte d’alguna recepta fàcil per fer ara, que no és temporada, en podria anomenar unes quantes tant dolces com salades, com ara canapès de foie i figa, les figues amb cuixot i ametles fregides, el sandvitx de formatge i sobrassada amb confitura de figa, les creps de confitura de figa amb xocolata i nous o la greixonera de formatge quark amb confitura de figa.
Manel I. Serrano Servera
Deixa un comentari