“Marc Villalobos i Jenny Ballester han participat en el Campionat d’Espanya representant la Selecció balear”
Amb aquesta entrevista a en Marc i a na Jenny, avui començarem a retre un petit homenatge als joves esportistes del poble, entrevistes que intentarem anar fent en cada nova entrega de la revista. Vagi per endavant el meu agraïment a en Manu per haver pensat en mi per emprendre aquesta tasca. Començar amb el bàsquet i amb aquesta entrevista no és casual, ja que hem entrenat tant en Marc com na Jenny, sempre tenint la petita esperança d’haver-los pogut ensenyar i aportar qualque petita cosa que els hagi estat de profit.
MARC VILLALOBOS MARIA va néixer el 2001. Té una alçada d’1,80 m i la curolla del bàsquet li prové del seu pare, en TONI VILLALOBOS. Començà a l’escoleta d’Artà i quan va ser hora de federar-se vengué a Son Servera, on ha jugat durant els dos anys de mini i el primer d’infantil, i des de fa 3 anys juga a Manacor. Tant en el seu darrer any d’infantil com enguany ha participat en el Campionat d’Espanya representant la Selecció balear.
JENNY BALLESTER MANQUE va néixer el 2004. Té una alçada d’1,75 m i des de molt petitona, tant a ella com al seu germà Pedro, a ca seva els inculcaren la importància de l’esport. Triaren el bàsquet i junts començaren a l’escoleta municipal de Son Servera, però desgraciadament al poble no teníem equips femenins i els pares i el padrí assumiren de bon gust la tasca de dur-la a Capdepera, on jugà els dos primers anys de federada, per seguir progressant després a Manacor, i d’ençà també ha participat en dues ocasions en el Campionat d’Espanya: una com a mini, l’any passat, i l’altra en infantil. Cal destacar aquesta darrera participació com a jugadora de primer any.
– Per què vareu triar el bàsquet com a esport?
Jenny: en principi jo no el vaig triar; a ca nostra volien que féssim esport i el que més ens recomanaven era el bàsquet o el vòlei. Mumare m’apuntà a bàsquet i ja que a Son Servera tan sols hi havia bàsquet vaig començar amb el meu germà.
Marc: a mi de molt petit no m’agradava gaire l’esport i va ser mon pare, quan tenia cinc anys, que em va animar a provar el bàsquet, perquè ell sempre hi havia jugat i sempre s’havia divertit, així que ho vaig provar… i fins ara!
– Parlant dels pares, quina importància han tengut i com ho valorau?
Jenny: tant mumare com mon pare fan molts d’esforços perquè puguem jugar a bàsquet; paguen les quotes corresponents, m’acompanyen als partits i també el meu padrí m’acompanya als entrenaments.
Marc: mon pare és el que m’anima molt a jugar, m’acompanya als entrenaments i en ocasions entrén amb ell; i mumare també m’acompanya als partits i sempre és qui més em recorda de la importància de compaginar-ho amb els estudis!
– Quantes hores dedicau al bàsquet i com ho combinau amb els estudis?
Jenny: entrenam 3 dies a la setmana 90 minuts i els caps de setmana jug 2 partits, un en categoria infantil i l’altre en cadet. Després a l’estiu també entren amb una altra entrenadora cada dia. Estudiar i entrenar és una mica complicat, perquè en ocasions he d’estar fins molt tard estudiant o fent deures i el dia següent aixecar-me molt prest per anar a l’escola. Així i tot els estudis els duc bé i n’estic contenta. Crec que són més importants els estudis que el bàsquet!
Marc: entrenam 3 dies a la setmana amb els cadets i un altre dia amb els júniors, i els cap de setmana jug 2 partits, un els dissabte horabaixa i l’altre els diumenges dematí. Crec que es pot combinar bé amb els estudis, però has de saber aprofitar el temps; quan arribes d’escola has de fer el deures per a després poder anar a entrenar i quan tornes has de seguir estudiant. De moment les notes em van bé i tenc clar que el bàsquet és una passió, però els estudis són el més important perquè és allò amb què et guanyaràs la vida!
– Que és el que vos agrada més del bàsquet?
Jenny: és molt divertit i m’agrada veure com vaig millorant dia a dia, i els amics que vas fent.
Marc: jo destacaria l’amistat i la competició; jugues en un esport que t’agrada i cada dia vols millorar més, i també vas coneixent més gent d’altres equips amb qui et trobes uns quants pics cada any. També seguesc en contacte amb la majoria de companys amb qui he anat jugant en els diversos clubs on he estat, amb molt d’ells encara som amics i els he sabut conservar, i això és molt important.
– Experiències viscudes en aquests 2 campionats, nivell dels altres equips…
Jenny: han estat unes experiències molt noves; conviure amb altres nines, fer amigues i amics nous… El primer any va ser més fàcil perquè a minis les cistelles són més baixes, però a infantil ha estat molt més dur i he trobat que el nivell era més alt. Aquí hi ha partits que són molt fluixos però quan arribes allà veus que el ritme i la intensitat és molt diferent.
Marc: el primer any va ser un poc estrany amb molts de nirvis, perquè no sabia bé què hi trobaria i com aniria tot. Aquest any molt millor, perquè ja sabies que t’havies de preparar i d’esforçar molt per poder competir. En el meu cas tant la pista com les cistelles eren iguals. El nivell a fora és molt alt; la nostra comunitat és petita devora d’altres que poden triar més i els rivals són molt forts i alts.
– Defineix el bàsquet:
Jenny: esforç en equip, on tots som companys.
Marc: constància, esforç i competitivitat.
Ha estat un gust escoltar aquests dos joves serverins, amb els caps ben moblats, i destacar com valoren l’amistat i l’esforç que fan els seus pares, i tenen molt clar la importància dels estudis!
Biel Tous Santandreu
Deixa un comentari