“Molts de cans tenen comportament inadequat o pensam que se comporten
malament i és perquè el seu entorn no es sa o perquè està estressat”
Carme Vivancos Gonzàlez des de ben petita ja va sentir una gran estimació pels cans i sempre va tenir la necessitat de comunicar-se amb ells. Na Carme va créixer en un entorn de convivència amb aquests animals. Quan va ser més gran va tenir l’oportunitat de fer feina a la canera de Felanitx, però durant aquest temps va conèixer el trist estat en què podien viure els cans i el desconeixement de les persones vers l’educació i el respecte a la vida dels cans. A partir d’aquí va ser quan va decidir que s’havia de formar en profunditat per poder ajudar a les persones a millorar les relacions amb els seus cans i que els cans poguessin gaudir d’una vida plena. Actualment, encara és difícil formar-se sobre aquest tema aquí i sempre ha de sortir de les Illes per seguir especialitzant-se en aquesta matèria.
Na Carme és la propietària de Nassos des de l’any 2010. Nassos és més que una tenda per a cans, també ofereixen servei de perruqueria canina i allò que és mes important: els seus propietaris i els seus clients habituals creuen i fomenten una educació en positiu pels cans, pel que sempre ofereixen de bon grat el seu assessorament. Na Carme també imparteix cada mes cursos per ajudar als propietaris que tenen en les seves mans la vida de cans en diferents etapes de desenvolupament.
Carme Sánchez Riera
Què hem de fer per a què nosaltres i els nostres cans siguem feliços? Què necessita un ca per ser feliç?
Que el ca pugui créixer i gaudir de la seva etapa de desenvolupament al ritme que toca és molt important. El ca ha de poder descobrir les coses al seu moment i ha de poder participar del seu entorn, ha de poder jugar, ensumar, manipular… Tot ha de seguir el seu procés.
Per exemple, fins els tres mesos el ca hauria d’estar amb la mare i els seus germans, perquè si no el que es fa és apartar-los del seu hàbitat, i segurament seran cans amb por, ja que si els allunyam abans, l’animal no s’arriba a fer independent del tot. L’animal va provant coses i el seu comportament es defineix depenent dels càstigs del propietari; per aquest motiu creix amb por i amb una vida plena d’incerteses, ja que ell no sap perquè el castiguen. És molt important tenir en compte que és la vida del ca, sempre hem de tenir empatia i posar-nos al seu lloc.
Molts de cans tenen comportament inadequat o pensam que se comporten malament i és perquè el seu entorn no es sa o perquè està estressat. Realment la darrera opció per a un ca és mossegar, si fa això potser que tengui mal o que alguna cosa li està passant i està cridant l’atenció o demanat ajuda.
Si jo estàs interessada en apuntar-me a un dels vostres cursos, que hauria de fer?
Primer de tot, has de saber diferenciar les etapes de desenvolupament del teu ca per saber a quin curs apuntar-te. Tenim cursos per quissons (de 3 a 6 mesos), cans joves (de 6 mesos fins any-any i mig) i a partir de 3 anys ja podríem xerrar de cans adults. Segons la seva edat, el posaríem a un grup o un altre. Els cursos tenen una durada de dues hores durant quatre dissabtes i es fan a Manacor.
A quina etapa és millor venir?
El millor moment és quan són quissons. Encara que sembli que és l’etapa més fàcil, és l’etapa més difícil! La majoria de la gent pensa que ho pot fer sense ajuda i després és quan sorgeixen els problemes i és quan s’ha de desfer tot el que han après i tornar a començar de nou.
En els cursos cada mes es fa una etapa diferent. Els cursos són continus i si volguessis els podries fer tots seguidament, però normalment quan fas el de quissons no fa falta que venguis als altres.
Per altra part, també feim classes per a persones o famílies que volen millorar la seva relació o convivència amb els seus cans. Primer hem de canviar les persones i després el ca canvia.
Si vénc als vostres cursos o a alguna de les teves xerrades, què aprendré?
Allò més important que aprendràs és a respectar el teu ca i a comunicar-vos. Entendràs les necessitats bàsiques que té un ca qualsevol, tots els cans tenen les mateixes necessitats. Podràs reconèixer les seves senyals i el seu llenguatge gestual, com llepar-se els morros, girar la cara, tombar-se, passar pel mig d’un altre ca… que normalment no es solen conèixer. Un propietari pot conèixer fàcilment uns 30 senyals, en general no se saben ni les bàsiques i en aquests cursos s’aprèn tot això!
També aprendràs quan has d’aturar el teu ca perquè no tengui massa estrès i no pugui arribar a tenir un conflicte amb un altre ca, quin temps pot jugar, quant de temps toca de passeig perquè el ca estigui equilibrat, entre moltes d’altres coses interessants.
Ara que xerres d’estrès, com podem detectar que el nostre ca està estressat o que pateix?
Com que els cans no poden xerrar, no et poden dir què els passa. Però ens podem guiar principalment pel seu comportament.
Una altra símptoma que ens ajuda a veure que estan en tensió són les al·lèrgies, que apareixen a causa de l’estrès, com a les persones, però a diferència que amb els cans tot és més ràpid, perquè la seva vida és més curta.
Quan un ca és molt nerviós o insegur, és perquè s’han botat moltes coses del procés de desenvolupament de la seva vida.
Els cans necessiten aprendre al seu ritme. Les coses són més fàcils si en el seu entorn hi ha un ca adult, ja que aquests aporten tranquil·litat i els ajuden a triar i a saber prendre decisions. Hem de saber que els cans no es vengen de nosaltres, si algun dia fan alguna cosa que no ens agrada, normalment és perquè ens volen dir alguna cosa o estan estressants.
Pel que fa a l’alimentació, quins consells ens donaries?
Si li donam pinso al nostre ca, el que hem de tenir en compte és que no contingui cereals, gairebé tots els pinsos que valen molt poc en duen. El comerç del pinso de cans és un negoci, pensa que si a nosaltres ja ens fiquen porqueria dins un menjar imagina a un canet! I a més, obligar-lo a que si no menja això no menja res. Després els cans tenen quatre anys i són vells o tenen problemes. Però també cal remarcar que el problema en sí mateix tampoc no són els cereals, el problema és tot el pesticida que duen; els cereals que compren per fer pinso ja no són de primera qualitat. És molt important saber llegir les etiquetes i que mirem que no duguin subproductes, ni additius, ni colorants… Que tot això és química! En definitiva, el meu consell és que, si no te pots permetre un pinso de qualitat o no saps comprar un pinso de qualitat, dona-li menjar del teu, sempre serà més sa.
També és important anar variant el menú. La dieta ideal és que tinguin un pinso de qualitat a la seva disposició, sense racionar, i també donar-li un poc de tot.
Cal evitar alguns aliments tòxics, com la ceba, que és perjudicial a llarg termini, per això convé que no es converteixi en un aliment habitual. També cal evitar tot allò que porti sucre, però en general poden menjar de tot.
Quines serien les teves recomanacions a l’hora del passeig?
Jo sempre dic que ha de ser un passeig de qualitat, que tu gaudeixis, que el ca gaudeixi, que els dos pugueu anar tranquils. Tu has de poder anar amb el teu ca a qualsevol lloc, ell ha de poder confiar amb tu i tu en ell.
El passeig pel ca és per ensumar i per explorar. És necessari que vagin ben equipats amb un arnès i una corretja; s’ha d’evitar el flexo, ja que si comencen a caminar i tenen tensió els cans es desgasten, però no passegen i quan arriben a ca seva estan esgotats físicament o més nerviosos, perquè en definitiva el ca no ha passejat, ha caminat. Més aviat és una tortura que un passeig.
Quin valor és el que més admires dels cans?
La seva lleialtat i coherència. Tothom pensa que els cans són molt fidels, però moltes vegades els cans estan amb les persones per qüestions de supervivència i perquè les persones cobreixen les seves necessitats primàries. El que hem d’aprendre nosaltres dels cans és la seva lleialtat, però cap a ells mateixos, i la coherència que tenen de ser sincers amb a ells mateixos, això vol dir que un ca sent, pensa i fa allò mateix. Quan un ca està content ho demostra, si està enfadat ho veim, en canvi les persones a vegades no som sincers amb els altres. Crec que això és la gran lliçó de vida que hem d’aprendre dels cans i és molt interessant.
Quin consell li donaries a una persona a qui li fa ganes tenir un ca?
Li diria a aquesta persona que pensi d’on ha sortit aquest sentiment, si és per enveja, per una moda… i per a què? Les respostes sempre han de ser respectuoses cap a la vida del ca.
Ha de pensar que haurà de decidir sobre la vida d’un altre i quina serà la repercussió.
Molta gent no coneix les etapes de desenvolupament, els períodes d’adaptació, el temps de passeig… i tot això s’ha de respectar. La gent normalment no segueix un procés, perquè no el coneix i per norma general també ho volen fer tot massa ràpid. Si volen tenir un ca, l’han de criar amb tranquil·litat i han de saber gestionar el temps de sortida, de joc… Evidentment tot això es fa malament per una manca d’informació, però s’ha de dir que quan la gent ho sap, ho canvia. Per tant si volem tenir un ca també hem de voler participar sanament en el procés del seu desenvolupament.
La veritat és que haguéssim pogut seguir xerrant amb na Carme hores i hores d’aquest tema que li apassiona. Li han quedat moltes coses per contar-nos, per això si voleu seguir coneixent i aprenent com podeu millorar la vida i la relació amb el vostre ca, animau-vos a participar en les seves conferències.
Redacció i preguntes: Carme Sánchez Riera.
Deixa un comentari