Parlar de na Núria no és parlar d’una promesa, sinó ja d’una realitat, perquè a hores d´ara amb tan sols 21 anys ja és professional del golf i competeix en el circuit femení, i si demanam a tots els serverins 5 noms de les millors esportistes serverines de tots els temps… un lloc estaria reservat per a ella!
La gran majoria d’entesos d’aquest esport la defineixen com una esportista treballadora, incansable, poderosa, amb una gran pegada, lluitadora fins al final sense rendir-se i que ho dóna tot en cada partit.
Hem esperat per fer l’entrevista que tornàs de la gira asiàtica i hem escollit el camp de golf de la Costa dels Pins, el seu club de tota la vida i com ella diu una segona casa. Em crida moltíssim l’atenció la seva resposta a l’hora d’acordar un horari: “quan a voltros vos vagi bé, jo m’adapt, cap problema!”. Quan arribam la trobam enfeinada: un pal, un forat, unes bolles, un somriure a la cara… demostra que es troba en el seu hàbitat i és on ella se sent a gust i ho gaudeix.
Biel Tous Santandreu
– Com varen ser els teus inicis en aquest esport?
Des de ben menuda m’agradaven tot tipus d’esport; de fet jugava a futbol, tenis i golf. Gràcies al meu pare vaig començar en aquest club a jugar a golf als 6 anys i ho combinava amb els altres esports que he anomenat abans, però en poc temps arribà un nou entrenador al club, en Chiqui, i abans dels 12 anys ja vaig tenir clar que m’havia de centrar en un esport i amb diferència aquest era el que m’omplia més.
– Tu que provares esports individuals i de grup, per quina raó et decidires pel primer?
Sempre he estat molt exigent amb mi mateixa i quan un company fallava o bé no estava encertat em sabia molt de greu, no per criticar-lo, sinó perquè jo no hi podia posar remei.
– El golf té la fama de ser un esport car i per a rics, que en penses tu?
Igual sí que ho és, però per començar de zero no ho és i si vals sempre trobes gent que t´ajuda, prova d´això som jo mateixa. La veritat que al meu club he trobat la meva segona casa, sempre m’han ajudat.
– Què aconsellaries a un nin o a una nina que volgués començar?
Jo sempre dic que vénguin i que ho provin, aquí sempre trobaran les portes obertes i a bon segur que s´hi trobaran molt a gust i s’enganxaran a jugar.
– Arribes als 14 anys i deixes Son Servera i ca teva per partir cap a la Blume; com visquéreu aquest canvi?
Jo sempre ho he tengut molt clar, he fet el que he volgut i sempre he trobat el suport de la meva família; per a mumare va ser més dur, però el resultat diu que varen encertar de ple.
– Llavors haguessis pogut partir cap Amèrica però seguires a la Blume…
Sí, jo sempre he tengut molt clar que volia ser professional del golf i anar a USA significava fer una carrera universitària i retardar 2-3 anys el bot a la professionalitat, així que vaig preferir quedar aquí, fer un cicle formatiu i el 2015 passar al circuit professional.
– En el teu palmarès com a amateur podem dir que ho has guanyat quasi tot: campiona d´Espanya sub-18 el 2012, campiona d’Espanya el 2015, 7a del rànquing mundial el 2015 i un bon grapat de títols que a bon segur que sa padrina té guardats amb molt d’orgull!
Sí, els menjars de sa padrina són una de les coses que sempre més estrany i estic molt orgullosa d’haver pogut guanyar tots aquests títols i d´haver pogut fer contenta la meva família, tant la d’aquí com la d´Argentina.
– Passar a professional és costós i feixuc, com ho duis?
Tenim una sèrie d’esponsoritzacions que ens ajuden i des del club s’encarreguen de cercar-los; també tenc ajudes de la Federació balear i de l’espanyola, i sí que estam moltes de setmanes entre aeroports i hotels, però faig el que m´agrada i així tot és més fàcil de dur, tret d’un pic a Nova Zelanda, però el tema jet lag també ja el control!
– Tornant al teu pas a professional, començares d’escàndol, ja que el maig del 2016 i en el teu segon torneig com a professional guanyares el teu primer títol a Rabat ( Marroc ); quines sensacions tengueres?
De sorpresa!, vaig ser la primera que se sorprengué, perquè una sempre fa feina per ser la millor i aquesta és la meva meta amb mi mateixa, però quan et trobes en aquesta situació flipes una mica!
– Parlant de metes, quines són les teves d’enguany?
Anar jugant tornejos i entrar en el circuit professional americà.
– Com controles la pressió, els nirvis de veure si aquesta piloteta entrarà dins el forat o quedarà just cau no cau…?
A mi sempre m’ha agradat jugar amb pressió, sentir pessigolles a la panxa, gaudesc de poder sentir això, tenir pressió vol dir que ets allà, benvinguda sia la pressió!
– Pel camí trobam una lesió el setembre del 2015; ha estat el pitjor que t’ha passat?
Vaig tenir una pancreatitis i vaig haver d’aturar un temps llarg; en aquells temps sí que ho vaig considerar el pitjor, però a hores d´ara ho veig com una situació que em va fer canviar coses en el meu joc i després de tot no ho consider negatiu, va passar i passada està!
Na Nuri ens acompanya fins a les portes de sortida del golf de Son Servera, amb el mateix somriure que sempre l´ha acompanyada durant tot aquest temps; de fet jo crec que sempre va amb ella, perquè fins al moment no he trobat cap foto seva d’altra manera quan practica el seu esport. Moltes gràcies Nuri pel teu temps i que puguem contar molts d’èxits teus, al temps que sa padrina ompli calaixos i calaixos de fotos i retalls de premsa teves amb premis i entrevistes!
Biel Tous Santandreu
(Entrevista publicada al CM7 n.396 d’abril)
Deixa un comentari