Antoni Pallicer Mateu (Manacor, 1977) és una persona que pot passar desapercebuda ja que ell s’hi dona. És com els savis de l’antiguitat, no fa renou ni cerca notorietat, però al cap i a la fi estam xerrant d’un dels pilars fonamentals del moviment llibertari a les Illes. Antoni fou secretari general de la CNT de Mallorca (2003) en un moment molt convuls políticament on ser llibertari entre altres coses no era postejar a les xarxes socials i la lluita antifeixista, entre altres accions d’alt risc com era l’ocupació d’espais reconvertits en casals i ateneus, es vivia d’una forma molt diferent, més arriscada i «entre nous», com dirien els francesos.
Antoni Pallicer Mateu fou redactor de Cultura Obrera (2004-2012), un publicació que per mi i molts és i serà el diari més important, resolutiu i valent després de la desaparició del fanzine Papers de Recerca. Record també compartir amb en Toni algun exemplar de l’Estel Negre, el fanzine per excel·lència de la moguda llibertaria, vaja tot un clàssic.
Així dons, en Pallicer, gran articulista i home amb seny i amb una valentia extraordinària, és avui dia redactor dels monogràfics Tot Inclòs (2014-2017). Aquesta publicació -Tot inclòs. Danys i Conseqüències del turisme a Les nostres illes- és un monogràfic que es publica cada estiu des de Mallorca per reflexionar sobre els impactes negatius del turisme. Ara farà un any, el juny de 2018, presentaren un documental d’una qualitat cinematogràfica molt per sobre de altres treballs audiovisuals, dirigit pel documentalista Pedro Echave. La cinta, disponible amb tots els idiomes i que ara per ara s’està presentant a diferents llocs del món, com ara universitats i festivals, mostra la cara oculta del turisme, així com la versió no oficial sobre els seus orígens.
Manel I. Serrano Servera
“hi ha documentals, reportatges i projeccions diverses que sempre han alabat el model turístic… El documental “Tot inclòs” és un treball audiovisual de bona qualitat i crític i ha estat el primer a qüestionar aquest model econòmic”
– Tot Inclòs és un documental prohibit?
Bé, puc dir que a mitjan maig vàrem tenir una reunió amb IB3 per tal d’emetre el nostre documental i la resposta per part dels representants de l’ens públic de radiotelevisió de les Illes Balears fou negativa, ja que consideraven que era molt parcial, ja que només surt la part crítica. Per altra banda, hi ha un moment del documental que surten imatges d’una promoció d’una urbanització de luxe i trobaven que podria haver-hi problemes de drets d’imatge. I davant de tot això, durant la reunió els nostres arguments foren que documentals de crítica en els quals els afectats no surten (en el nostre cas per voluntat pròpia) n’hi ha molts i no hi sol haver problemes per emetre’ls. També deixàrem clar que ja hi ha documentals, reportatges i projeccions diverses que sempre han alabat el model turístic i que un treball audiovisual de bona qualitat i crític com el nostre documental ha estat el primer a qüestionar aquest model econòmic. Trobam que aquestes excuses per no emetre el documental no s’aguanten. A més a més, els vàrem dir que nosaltres no tendríem cap problema a retallar o pixel·lar els logos i referències visuals a la promoció que fa referència el documental per tal d’evitar incórrer en temes legals i fins i tot ens mostràrem disposats a suprimir aquest tros.
– Ens fas cinc cèntims de la ruta de projeccions del vostre documental i ens en comentau algunes (acollida de públic, repercussió, intervencions, anècdotes)?
El documental es va estrenar al Cine Ciutat de Palma amb dues projeccions que varen omplir tots els seients de la sala principal. Després s’ha presentat als següents pobles amb una assistència bastant bona: ARTÀ, MANACOR, PORRERES, POLLENÇA, ESPORLES, SANTA MARGALIDA, FELANITX, SANTANYÍ, LLUCMAJOR, SANTA MARIA, SENCELLES, PUIGPUNYENT, BINISSALEM, CALVIÀ i dues projeccions més al Cine Ciutat de PALMA. Llavors també s’ha presentat a Menorca, a diversos espais socials de Barcelona com Can Batlló, La Cinetika o l’Espai Mallorca. També a les ciutats basques de Bilbao i Sant Sebastià i a altres indrets de Catalunya, Sevilla o Alacant. És per destacar la bona rebuda i la gran assistència de públic que sempre hi ha hagut als espais de fora de Mallorca als quals hem anat. En temes d’impactes del turisme som referents i el documental els obri els ulls sobre els perills imminents o ja plausibles de la turistització a casa seva.
– Xerra’ns una mica del director del documental (altres projectes i documentals seus) i del procés creatiu de la cinta.
El director Pedro Echave sempre ha estat treballant en documentals relacionats amb l’anomenada memòria històrica, com la sèrie de la desapareguda Televisió de Mallorca Memòria i Oblit, les primeres obertures de fosses d’afusellats de Mallorca, com les de Sant Joan i Porreres, o darrerament sobre el cap de l’expedició republicana a Mallorca, el capità Bayo. També n’ha fets de denúncia social, com Alpha Pam. Mort accidental d’un immigrant. Cal remarcar, però, que tot el procés de creació del documental ha estat totalment horitzontal i assembleari (entre el grup tècnic i el grup impulsor), cosa que ha fet que el paper de director no fos tan primordial o jeràrquic.
– Properes projeccions, futurs projectes del col·lectiu?
Ara mateix tenim presentacions tancades a llocs tan llunyans però tant agermanats amb la nostra illa (per qüestions òbvies però diferents) com Alemanya, Anglaterra i Grècia. També al maig el presentarem a Galícia. Igualment aquí, a Mallorca, seguim amb la gira de presentacions, una de les quals serà aquí a Son Servera, al Camerino ArtHouse, a principis de maig. Així mateix també hem de presentar a Campos, a sa Pobla, Illes Canaries i una altra vegada a Palma.
Per altra banda, hem estat amb negociacions amb una entitat de Mallorca que promou per a festivals els audiovisuals realitzats aquí, però encara no hem tancat res.
– Com heu finançat el documental?
La principal font de finançament ha estat la campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo.org que realitzàrem durant la tardor del 2017, en la qual aconseguírem més de 17.000 euros.
Nosaltres sempre remarcam en les presentacions que aquest documental, a part d’autogestionat, ha estat col·lectiu gràcies a les aportacions de moltes organitzacions i entitats, i a les més de 500 persones que ho feren a títol individual.
Igualment fou molt important el concert que la Gran Orquesta Republicana realitzà com a final de campanya de finançament, juntament amb Rumba Katxai, Riki López i el DJ Amoniako, així com altres iniciatives com dinars o sopars prodocumentals.
– Des de la tasca de producció d’aquest documental, convidàreu estaments i personalitats del model turístic a participar en el rodatge per exposar la seva visió i testimoni?
Després de debatre això internament, decidírem descartar l’entrevista als polítics en actiu perquè volíem que el documental no fos d’actualitat, sinó més bé intemporal, que amb el pas del temps no quedàs totalment desfasat, cosa que amb el constant discurs canviant dels polítics no podíem aconseguir. El que sí teníem clar era que hi havien de sortir representants del lobby turístic i immobiliari, com la Federació Hotelera de Mallorca, Habtur i Sotheby’s (multinacional immobiliària de luxe). La productora es va posar en contacte amb ells però les seves reiterades peticions foren negatives o no tengueren resposta. Per exemple, en Joan Miralles, avui en dia candidat d’El PI en el Congrés i expresident de Habtur, va tenir una llarga conversa amb producció, però finalment no va voler sortir i va venir a donar branca a dues projeccions públiques del documental.
També és veritat que la nostra intenció des d’un principi era fer un relat contrahegemònic, desmuntant el discurs i el relat que sempre s’ha construït entorn del turisme, com la visió idíl·lica i de vegades ridícula que aquí si no hagués estat pel turisme ens moriríem de fam, com ocorria als anys 40 (postguerra-dictadura-guerra mundial), quan hi havia penúria com a molts altres territoris, no només aquí. Hi ha aquesta construcció ideològica (gràcies al turisme som rics) per legitimar el model turístic i a partir d’aquí justificar la urbanització de molts espais naturals o la imposició de moltes polítiques en favor exclusiu del sector turístic.
– Hi ha un testimoni al vostre documental que assenyala de forma molt interessant com el franquisme imposà aquest model turístic a les illes i com amb el pas del temps aquest poder econòmic deriva en lobbys i grans interessos…, tal com diu en Macià Blàzquez quan assenyala com les Balears (especialment Mallorca i Eivissa) són una pista de proves del capitalisme mundial. Creus que l’arribada del turisme a Mallorca era inevitable, però allò que fou evitable és com es va dur a terme?
El nostre sistema de sol i platja és pioner al món. De les Illes Balears han sorgit autèntics imperis empresarials com Sol Meliá (Escarrer), Iberostar (Fluxà), Barceló i Riu. Totes aquestes hoteleres estan dins el rànquing de les 20 principals cadenes hoteleres mundials i per exemple han estat les primeres invertir en territoris com Bali, la península del Yucatan, Cuba i la República Dominicana.
Està clar que l’arribada de turisme era i és inevitable. Aquí no estam parlant d’una qüestió de turismofòbia. El problema, però, ha estat la seva gestió, que no ha estat mai democràtica, com el repartiment dels costos i beneficis, que generalment han complert la màxima capitalista de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues o els costos. Així mateix, aquest sector a la llarga ha esdevengut en monocultiu. Ho hem apostat tot a una carta i a més no la tenim a les nostres mans, no depèn de nosaltres, sinó dels grans touroperadors o multinacionals turístiques.
– Els testimonis del documental son valuosíssims i són primeres espases en molts aspectes socials de la nostra comunitat, tant des del caire acadèmic com humà, social i econòmic, però si hi ha un testimoni de pes al vostre treball audiovisual és Celestí Alomar, exconseller de Turisme de les Illes Balears. És molt significatiu que volgués formar part d’aquest polèmic documental.
Celestí Alomar (PSOE) fou conseller de Turisme del primer Pacte de Progrés, a qui els hotelers varen forçar a dimitir pel tema de la famosa Ecotaxa. Els hotelers feien i desfeien i per primera vegada va arribar un conseller que des del poder institucional els va fer els comptes i això no ho varen permetre. Això demostra fins a quin punt les elits turístiques controlen les Illes.
– Un altre punt interessant del documental, que es troba a la segona part del metratge, és com l’aspecte econòmic del turisme té a veure amb la deshumanització de la feina, dels treballadors i de la indústria. Que les illes tenguin 15 inspectors de treball per a 660 mil places és una dada esgarrifosa que no hi hagut cap govern, cap partit ni cap sindicat que ho hagi canviat.
Ara mateix l’esquerra està apostant per aquest model. Amb l’excusa de la desestacionalització, el que estan provocant és que si fins ara el gruix de l’arribada de turistes havia estat a l’estiu idò ara es pretén estendre la temporada a tot l’any. És voler engreixar encara més aquesta gallina d’ous que ja rebenta. I això els partits d’esquerra ho estan fomentant i promocionant quan ja estam saturats. Nosaltres mateixos, els ciutadans de les illes, a l’estiu gairebé ja no podem anar ni a Formentor, ni a sa Calobra. Ja no xerrem de segons quines platges. Trob que és molt trist el punt on hem arribat que ni tan sols ens puguem moure tranquil·lament pels nostres espais naturals perquè estan massificats. Per altra banda, a la nostra comunitat, en contraprestació als guanys que genera el turisme als seus principals actors (basta veure les fortunes que segons qui ha fet), en temes socials, i ja no xerrem millores laborals o altres aspectes com els culturals, els beneficis que hem tengut són molt magres i els darrers anys han anat a la baixa. Una dada que ho indica clarament és que des de l’any 2000 hem anat perdent renda per càpita.
– Hi ha un còctel explosiu de tres factors fonamentals: aigua, residus i territori. Per aquí és on pot anar-se’n en orris la indústria turística. Creus que és qüestió de temps que aquesta bombolla inflada per factors com aquests, que s’amaguen i no s’afronten, pugui explotar-nos en perjudici de tots?
Jo en aquest còctel afegiria el petroli, que segons la mateixa Agència Internacional d’Energia ja ha tocat fons, ja ha entrat en el que s’anomena el Peak Oil.
No hem d’oblidar que aquí els turistes venen amb avions, creuers i grans iots, que són uns grans consumidors de petroli. Com diuen en Turiel i en Valdivieso al nostre documental: “només que es donàs un gran encariment del preu del petroli moltes companyies àrees entrarien en fallida ràpidament.” No fa molt un conegut polític d’aquí va dir que el turisme és el nostre petroli. I és així, el turisme és petroli, perquè sense ell no hi podria haver la brutal intensitat de trànsit aeri i marítim relacionat amb el turisme i el sector serveis. Pel que fa al tema de l’aigua, ja a Eivissa hi ha hagut anys de grans restriccions.
Fa mal fer pronòstics i sobretot previsions, però el camí que hem agafat ens pot dur a un col·lapse semblant al que va passar a Detroit, una ciutat sencera que ho va apostar tot a la indústria de l’automòbil fins que els efectes de la globalització provocaren que una de les ciutats més punteres de l’economia dels Estats Units es convertís en una espècie de Puerto Príncipe. Com he dit abans, correm un risc molt gros perquè ho hem apostat tot a una sola carta.
Ja està disponible on-line el documental que qüestiona el model econòmic balear: Tot Inclòs, d’anys i conseqüències del turisme a les nostres illes. Després de gairebé 9 mesos de presentacions arreu de Mallorca i les seves illes germanes, així com a altres indrets (Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia, País Valencià, Illes Canàries, Grècia i Portugal)
Ho podeu visualitzar al següent enllaç
Deixa un comentari