Perquè ens agrada tant internet?

“La pèrdua de control davant l’ús normal d’internet és el que defineix la ciberadicció. Aquest fenomen és de fet molt freqüent: el 21,3% dels joves es troba en risc de convertir-se en un addicte a les noves tecnologies i el 1,5% ja ho és (segons l’ONG Protégeles)”

“Un imant, una força que m’empentava a un forat sense sortida”. D’aquesta forma definia un pacient de 20 anys el que suposava en la seva vida l’addicció als jocs en línia.

Durant els últims anys, juntament amb el gran desenvolupament de les noves tecnologies, han sorgit noves addiccions, com és la ciberadicció.

Ciberadicció: què és i quines conseqüències té?
La pèrdua de control davant l’ús normal d’internet és el que defineix la ciberadicció. Aquest fenomen és de fet molt freqüent: el 21,3% dels joves es troba en risc de convertir-se en un addicte a les noves tecnologies i el 1,5% ja ho és (segons l’ONG Protégeles).
Hi ha una real diferència entre l’addicció a internet i l’addició a les drogues? Sí, i la més important és que internet no és una substància tòxica. El seu ús és el que etiqueta aquesta pràctica com a tòxica. En canvi, sí que provoca una sensació d’abstinència com qualsevol altra addicció. És a dir, involucra un malestar significatiu i la seva recerca desesperada quan no se’n té a l’abast.
La ciberadicció té un fort impacte clínic, ja que se’n deriva símptomes ansiosos o depressius, trastorns del comportament, dissociatius o de la son, els quals requereixen la intervenció professional. És més, el que més preocupant resulta és quan d’aquesta addicció se’n deriven conductes inadaptatives com és el cas d’autolesions a la xarxa o pràctiques que fomenten alteracions de la conducta alimentària o el ciberassetjament.

Les principals conseqüències que surten a la llum de forma més immediata i que ens permet prevenir aquestes situacions si es detecten a temps són:

· Tendència a l’aïllament social
· Agressivitat i alteracions de la conducta
· Fracàs escolar o laboral

Perquè ens agrada tant internet?
Som ésser socials per naturalesa, i constantment busquem cobrir la necessitat bàsica de relacionar-nos amb altres persones. Internet proporciona aquesta suplència també a aquelles persones que tenen dificultats per relacionar-se, que se senten soles o que no tenen motivació en sortir de casa seva.
El problema apareix quan l’ús és excessiu, inadequat i interfereix en diferents àrees de la nostra vida.

Signes que poden mostrar l’existència de la ciberadicció
Com puc saber si algú proper a jo és addicte a internet? Si denotam que una persona presenta alguns dels següent signes, ens hauríem de plantejar si es tracta d’un ús excessiu d’internet o si, en canvi, s’ha desenvolupat una addicció.
Prioritzar internet i passar a un segon pla aspectes importants de la vida com el treball, la família o els amics.
Estar constantment connectat a Internet i, quan no s’hi està, pensar contínuament en fer-ho.
No reconèixer o dir la veritat sobre el temps que un es connecta a Internet, encara que no hi hagi cap represàlia.
Demostrar una actitud irritable, amb tendència a allunyar-se de les persones del seu voltant.
Les noves tecnologies han generat un canvi important en el nostre comportament. Els telèfons ara s’utilitzen amb moltes finalitats més enllà de la tradicional cridada telefònica: xerrar per xat o videotrucada, navegar a Internet, comprar, relacionar-se amb altres persones, participar en les xarxes socials. Un ordenador o un mòbil representa una eina que ens ha facilitat el nostre dia a dia, però hem de recordar fer-ne un ús responsable i assegurar-nos no perdre’n el control. .