Entrevista a Francesc Riera, director i productor de Moonwalking

MOONWALKING, l’espectacle del dramaturg calaboner Francesc Riera (Cala Bona, 1976), arriba a l’Auditòrium de Palma els propers dies 10,  11, 12, 13 i 14 d’agost.

En Xesc, que duu mitja vida vinculada al món del teatre, em conta com dia 25 de juny de 2009 es va asseure a l’espigó de Cala Bona i allà durant hores se sumí en la desesperació de la notícia en què partien aquell dia tots els noticiaris mundials.

Hores després s’aixecà amb la idea al cap que és obsessió de l’artista. I durant tres anys va fer feina de valent per treure el musical que fa ja dos anys que gira pels teatres de Mallorca. MOONWALKING torna a l’Auditòrium de Palma un any després per donar llum a tota aquella fosca insidiosa que va conduir a les tenebres el ‘rei del pop’.

Tot seguit us deix amb les paraules de la conversa que vaig tenir amb el director i productor de l’espectacle MOONWALKING, un tribut fet amb admiració, amor i molta feina.

“Moonwalking és un espectacle musical on apareixen una quarantena d’artistes, tots d’aquí, i és una producció pròpia. L’espectacle està format per quinze músics que toquen en directe, 16 ballarins i ballarines, 4 actors i actrius, i un nombrós equip tècnic. Moonwalking és la història d’una parella de mitjana edat on veurem, al llarg del musical de dues hores i mitja, com en Michael Jackson ha estat la banda sonora de les seves vides. Aquesta parella que ja duu 20 anys de casats, tot allò que de joves els enamorava ara els rebenta bastant, però arran d’una sèrie d’esdeveniments que passen durant el musical veurem com sí que és possible que després de 20 anys es tornin a enamorar com la primera vegada. Alhora també és la història d’un dramaturg que s’adona de la mort d’en Michael Jackson i fins aquí puc contar…. la resta es desvelarà a la Sala Magna de l’Auditòrium de Palma els dies 10, 11, 12, 13 i 14 d’agost.

Aquesta espectacle ja fa dos anys que està en cartellera i sempre n’hem esgotat les entrades. Ara aquests dies d’agost tornam a l’Auditòrium de Palma i després tenim alguns projectes més pendents de confirmació.

Moonwalking és un espectacle que ha tengut molt bones crítiques i els espectadors en surten contets de veres. I una de les coses que més m’agraden d’aquest espectacle és que en acabar s’acosti la gent i et digui que a Moonwalking han vist una part d’en Michael Jackson que no coneixien. Perquè el que tractam molt en aquest musical és la part humana d’en Michael Jackson. Tractam un poc com era ell com a persona, el que feia quan no actuava, quan no era a damunt d’un escenari, què feia a ca seva i en el seu dia a dia. La veritat és que qui s’acosti a l’Auditòrium de Palma veurà una faceta o descobrirà una faceta d’aquest geni musical que molt poca gent coneix.

M’agrada molt que aquest musical reactivi un poc la flama de descobrir aquest geni que per desgràcia no vàrem sabre entendre i que en lloc d’aprendre d’ell el vàrem matxucar fins que finalment el vàrem enfonsar. Perquè aquesta és una de les coses que ens passa avui dia. La humanitat necessita crear mites, tenir referents, ídols… i els hem d’apujar fins a dalt de tot, però una vegada que els hem apujat fins a dalt de tot, i no sé per quin motiu, la raça humana els hem d’enfonsar perquè no podem suportar que tenguin èxit. Primer de tot volem que tenguin èxit i quan l’han aconseguit ens fan enveja.

En Michael Jackson n’és un clar exemple. Va ser una persona molt assenyalada, criticada. No es trobarà mai una roda de premsa convocada per ell on surti a defensar-se de rumors o acusacions…

En el musical explicam molt bé el tema de les acusacions i com en Michael no podia amb tot plegat, i a més era un tema que l’enfonsava. També explicam com aquestes famílies que el varen acusar, ara mateix, tant les mares com els fills estan tancats a la presó. Contam un fet que poca gent sap i és com el pare del primer nin que el va acusar l’any 93 es va suïcidar dos dies després de la mort d’en Michael Jackson amb  una nota on explicava com fou la cobdícia el que l’havia guanyat.”

Sorgeix de la gran admiració que li tenc. En sabre la seva mort vaig pensar molt seriosament amb les ganes que tenia de retre-li l’homenatge que es mereix. Tot seguit em vaig tancar durant tres anys fent feina en aquest projecte dins un estudi de gravació tancant tota l’orquestració, assajant coreografies amb els ballarins, escrivint la dramatúrgia… Aquest musical surt de les ganes d’una persona que admira profundament en Michael Jackson, no tant musicalment -que sí que l’admir molt-, sinó des del vessant humanitari, com a persona. Per mi era un deure xerrar al món de la meva visió d’en Michael Jackson i deixar-nos de rumors, de tòpics, i deixar-nos dur pel joc maliciós de jutjar una persona pel que diuen d’ella els mitjans.

Dies 10, 11, 12, 13 i 14 d’agost a l’Auditòrium de Palma

El musical amb la més emotiva història mai no contada de Michael Jackson

Venda d’entrades a: www.auditoriumpalma.com

Taquilles Auditòrium (+34 971 734 735)