Maria Bel Prieto Nebot
“Des de Catalunya la cosa se sabia difícil i segurament llarga en el temps, però
mai no se suposà tan desfasada ni tan crua… VERGONYÓS! I a ulls de tot el món.”
El missatge de duresa que va voler difondre el Govern espanyol va arribar sobrepassant els límits i ocasionant un dolor difícil de recuperar, ara per ara.
El dolor de les ferides pels cops de porra no són res comparats amb el dolor emocional que romandrà en la societat catalana i en la de tot demòcrata que ha pogut veure i viure l’atac més ferotge dels darrers temps. Un atac perillós amb un abús de la força injustificat.
Es va iniciar amb la voluntat d’impressionar la comunitat, amb l’enviament de vaixells amb milers d’agents de les forces cap a terres catalanes. Una vegada instal·lats (dies previs al referèndum que se suposava que mai no es realitzaria, segons Rajoy), el missatge es repetia: “no habrá urnas ni votos”. “A por ellos” era el càntic patriota que entonaven victoriosos cap a terres catalanes. Aquest fou el lema que servia de preludi del que esdevendria…
Des de Catalunya la cosa se sabia difícil i segurament llarga en el temps, però mai no se suposà tan desfasada ni tan crua… VERGONYÓS! I a ulls de tot el món. “S’ha travessat una línia roja molt complicada”, manifestà la presidenta del Govern de les IB.
La manipulació mediàtica i per les xarxes socials, la manca de sensibilitat i l’odi varen començar a estendre’s dins les llars com la pesta, tot infectant relacions familiars, veïnals…, acusant una ruptura prou palpable.
La compareixença televisiva del monarca, tan esperada per a alguns, només va incrementar el desemparament per part de la societat, esperançada de trobar conhort en el seu missatge, mancat en aquest cas de paraules tan necessàries com diàleg… Res més enfora!
El rei -NO votat- parlà de democràcia, en una posada en escena carregada de simbolisme provocador i mostrant-se amb gestos poc amables ben al costat d’un govern repressor. Va ignorar les víctimes i el dolor de molts de catalans. Error magnànim! Tot, un despropòsit darrere l’altre.
El Govern estatal ha comès molts d’errors, se’n demanen responsabilitats, i per començar la batlessa de Barcelona exigeix treure les forces policials del territori, així com la seva dimissió.
Ara, ja no es tractarà de qui té més o menys raó, sinó de desencallar la situació, la qual no es preveu fàcil ni ràpida. Veurem com se cerquen possibles solucions amb mediadors o sense. El que està clar, tanmateix, és que EL DRET A DECIDIR DELS POBLES seguirà vigent.
La dignitat del poble català ha estat molt superior amb DUI o sense ella i ho mostra la contenció de la societat, dels milers de persones convençudes que han sortit al carrer, no solament dins Catalunya, sinó arreu de tot l’Estat espanyol, entenent el seu/nostre dret, mostrant el rebuig als atacs contra la ciutadania i la democràcia; emparant-se en la 1a vaga general… Ha estat EXEMPLAR.
La contenció davant la provocació constant i la manipulació i la força bruta en aquests moments d’incertesa ens fan tremolar constantment per por que no s’iniciïn revoltes a qualsevol cantonada. La situació és la que és.
Volem una solució factible, justa i respectuosa per al poble català. Volem viure en pau. El poble ha cridat “SOM GENT DE PAU!”. I s’hi ha mostrat amb les mans en l’aire.
Mentrestant volem viure amb els drets que ens corresponen i que tant repeteix l’Estat com a drets constitucionals que NO acompleix: habitatge digne, treball remunerat, igualtats de gènere.
Leave a Reply