Els papers no són de Panamà: són de les empreses imperialistes i dels seus lacais nacionals

L’imperialisme ianqui ha fet de Panamà la seva colònia amb el lliurament de la burgesia en 1903. No només es va quedar l’àrea al voltant del canal, sinó que va intervenir a l’istme per “mantenir el (el seu) ordre”, i en l’àmbit econòmic, ens va envair també amb les seves empreses.

En 1927 s’aprova una llei de societat anònima, a menys de dos anys de l’ocupació militar de la ciutat de Panamà a l’octubre de 1925, invasió sol·licitada pel govern de Rodolfo Chiari. És evident que aquesta llei té a veure amb els negocis que les seves empreses anaven fent al país.

L’esmentada llei permet fer negocis sense posar el teu nom, d’aquí el de “societat anònima”. Les accions són al portador, no nominal (amb noms), la qual cosa permet que es passin de mans sense saber qui les posseeix. Les empreses estrangeres i les “nacionals” la majoria amb capital estranger (nord-americà) han usat aquesta llei. L’aplicació de la mateixa va tenir una primera “modernització” en 1948 quan es va crear la Zona Lliure de Colón. El seu propòsit central és passar a través de l’istme els productes o mercaderies del seu país d’origen a uns altres sense pagar impost a l’estat de Panamà.

Amb això es van iniciar les anomenades triangularitzacions. En un país el producte surt amb un preu (més baix o més alt), arriba a la Zona Lliure i després va a un altre o altres països amb un altre preu (més baix o més alt), depenent de l’operació. Van aparèixer així les anomenades “empreses bruixes” i Panamà com a un “paradís fiscal”.

Una altra modernització va ser a l’època de Torrijos impulsada pels economistes del pati que tots coneixem al servei del capital internacional. Es crea el Centre Bancari o financer internacional. Les activitats s’impulsen a escala planetària. Les triangularitzacions ja no són només amb mercaderies, sinó amb la principal activitat del capitalisme en la seva època imperialista: el capital financer.

Sobre això l’economista jesuïta Xavier Gorostiaga dirà en 1974 el següent: “La Zona del canal de Panamà ha condicionat el sistema monetari panameny, el trànsit de béns pel canal i la Zona Lliure de Colón, el trànsit financer per Panamà a través del centre financer internacional, i el trànsit de serveis multinacionals a través de les ‘companyies bruixes’ que han convertit a Panamà en un centre d’activitats d’empreses transnacionals per tota Amèrica Llatina, sent aquesta la forma més moderna, tècnica, i global de dominació imperialista en els nostres dies.” Inversió Estrangera de Centreamèrica, 1974.

I un sociòleg brasiler, Herbert Souza que va estar exiliat en 1974 també va escriure:
“Pel canal, des de Panamà, no passen solament “mercaderies”; transita també un poderós flux monetari i d’inversions de capital. Aquest flux “passa” per Panamà; aquí té només la infraestructura i les regalies adequades per actuar lliurement en diverses parts del món i de manera particular a Amèrica Llatina. Panamà serveix de base per a aquestes operacions, és el “pont” de les grans companyies multinacionals en els seus negocis. No tenen traves jurídiques, ni els obstacles de la moneda, atès que la moneda de Panamà és el dòlar (el valor del balboa és equivalent al del dòlar que és pràcticament una moneda local) no existeix paper moneda balboa. Els grans bancs i agències financeres tenen les seves filials a Panamà, però actuen lliurement amb el seu capital en funció de les operacions comercials i transaccions dins, i principalment, fora de Panamà. Les “companyies bruixes” complementen el quadre de l’enclavament financer. Amb una inversió insignificant actuen prenent a Panamà com un centre estratègic d’una operació triangular a través de la qual companyies multinacionals realitzen tot tipus d’operacions financeres, fiscals i comercials (evasió d’impost, super i subfacturació, etc.)“

Ara en la modernització ho anomenen “offshore” al negoci. El bufet de Mossak-Fonseca diuen que és el segon al país administrant milers de companyies, però quin és el primer? I el tercer i el quart i el cinquè? Aquesta és una activitat imperialista a Panamà. Són part de les tasques assignades al país i que la burgesia sipaia accepta recollir les engrunes, per mitjà dels bufets o dels ingressos de la “paperassa” per legalitzar les empreses, per això a Panamà hi ha tantes societats anònimes. Són negocis legals que tots saben a on acaben.

Vladimir Lenin, en L’imperialisme fase superior del capitalisme, ja ho definia: El monopoli és l’última paraula de la ‘fase contemporània de desenvolupament del capitalisme’. Però el nostre concepte de la força efectiva i de la significació dels monopolis actuals seria en extrem insuficient, incomplet, reduït, si no prenguéssim en consideració el paper dels bancs. I més endavant conclou: “a mesura que van augmentant les operacions bancàries i que es concentren en un nombre reduït d’establiments, els bancs es converteixen, de modests intermediaris que eren abans en monopolistes omnipotents que disposen de gairebé tot el capital monetari de tots els capitalistes i petits patrons, … Aquesta transformació dels nombrosos i modests intermediaris en un grapat de monopolis constitueix un dels processos fonamentals de la transformació del capitalisme en imperialisme capitalista, …”

I Trotski en 1924 anunciava: “A través del Canal de Panamà, la indústria nord-americana s’ha obert una via aquàtica que va de l’est a l’oest, escurçant les distàncies molts milers de quilòmetres. Aquestes dates -1898, 1900, 1914 i 1920 són el camí real del bandolerisme mundial, és a dir, en el camí de l’imperialisme”.

Per què es fa aquest escàndol avui?

L’imperialisme està en crisi i vol tots els negocis. Les seves empreses cada vegada els interessen menys el que passi  als Estats Units, el seu afany és el guany i punt, no importa en quin país es faci. Com s’augmenta la plusvàlua?, poc importa, l’important és guanyar més i més. I en època de crisi l’especulació es torna la regla, especulació lligada a la corrupció. Els acords de l’Organització Mundial del Comerç en 1995 va engrandir aquest tipus de negocis offshore, ja que les grans empreses van imposar a través d’aquest conveni l’obertura comercial, es guanyen les licitacions, i arriben a cada país amb els suborns per davant i les famoses addendes als contractes. Aquests diners han d’amagar-se en algun lloc, igual que el de la droga o altres il·lícits.

Des de fa diversos anys el “paradís fiscal” de Miami, Delaware o els dels països imperialistes europeus (OCDE) com Andorra, Mònaco, Suïssa o les illes sota la seva influència en el Carib volen treure “negocis” al de Panamà. Els governs de Martinelli i el de Varela han cedit. En 2011 van signar amb els Estats Units un Tractat Fiscal (ho va signar Varela com a ministre) perquè Panamà li cobrés els seus impostos, malgrat cedir i insòlitament tenir una retroactivitat de tres anys, al costat d’Europa van seguir pressionant posant a Panamà en llista grisa, el govern Varela va fer diverses lleis sobre aquest tema, cedint i segueixen les pressions. L’escàndol que en comptes del nom de “papers de l’imperialisme”, perquè són les seves empreses, li van posar de “Panamà”, quan aquí es compleix amb el paper assignat per ells mateixos, és part d’aquestes pressions. Però no acceptem que els acusats d’avui s’escudin sobre el “atac a Panamà” per dir que no tenen res a veure. Ells són part de la triangularització i saben el que feien.

Els socialistes, al costat de sectors nacionalistes i antiimperialistes des de la dècada de 1930 fins ara, hem denunciat el paper de Panamà com a plataforma de serveis, que margina al sector agropecuari i industrial per complir amb els mandats imperialistes. Per això les i els socialistes agrupats en PROPOSTA SOCIALISTA, insistim que la lluita per l’alliberament nacional és una tasca important que impulsem i cridem a impulsar contra la intervenció imperialista que té el país al seu servei, en detriment de la nostra salut, educació i benestar en general.