(part 2: Son Servera, el poliesportiu, la concessió a una empresa privada i les subvencions a les entitats esportives)
Abans de començar he d’admetre que aquest escrit és amb tota seguretat el que més m’ha costat d’escriure, en cap moment he gaudit escrivint els fets que aquí s’assenyalen i vos assegur que he començant molts de pics aquest article i l’he deixat en igual nombre d’ocasions; al final, l’he entregat al límit de temps i com de costum he obligat l’editor a fer l’ullastre esbrancat per arribar a impremta d’hora.
Vull assenyalar que no crec que la concessió de la piscina, del gimnàs i de la cafeteria del poliesportiu fos fraudulenta o fins i tot amb dol; possiblement qui la va idear ho fes cercant el millor per al poble, segons el seu parer. Però també s’ha d’admetre que presenta moltes possibles irregularitats que al meu parer des del primer moment s’haurien d’haver evitat i si s’hagués fet tots estaríem més tranquils i a bon segur que hores d’ara ens hauríem estalviat més d’un disgust. Anem amb els fets.
El 2011 comença una nova legislatura, una legislatura on tot el consistori és conscient que les obres del poliesportiu han de concloure, ja que fa massa temps que el bar del poli està tancat, la piscina d’estiu va desaparèixer per donar pas a una d’hivern, que encara no està llesta, i igualment les pistes exteriors amb les obres desaparegueren, fins i tot els camps de futbet; feren desaparèixer la pista poliesportiva exterior que hores d’ara segueix sense ser restituïda. Està clar que aquesta tasca ha d’estar llesta en aquests 4 anys, perquè de no fer-ho la ciutadania no ho entendria.
“Ni l’oposició va dur el tema a Fiscalia abans de les eleccions ni ho farà ara el grup polític que denuncia la irregularitat ara. I el Govern municipal tampoc no ha tengut cap interès en un seguiment a la concessionària tal com varen prometre a la comissió d’abans de les darreres eleccions. Possiblement no sapiguem molt bé què fer en el cas que s’hagués de rescatar la concessió i en aquestes estam els serverins,almenys fins d’aquí prop de 22 anys.”
Fins aquí crec que tots hi coincidim; ara bé, una altra cosa és com fer-ho i aquí de bon segur que ja no hi ha tan de consens. Què cercàvem, fer un projecte megalòman, convertint el nostre poliesportiu en el millor de Mallorca o bé fer un projecte més a la mida del nostre poble, per fer-lo més saludable i per millorar la qualitat de vida dels serverins? Hi haurà qui dirà que les dues coses són compatibles, però jo crec que no; és més, estic segur que des d’un primer moment aquestes friccions foren presents dins el mateix equip de govern, friccions que anaren en augment quan aparegué per l’Ajuntament qui tot el poble anomena com l’assessor esportiu, i s’ha de dir que en cada lloc on apareixia la polèmica ell hi era present.
Quan les obres, o gran part, ja estan enllestides i s’encarrega un estudi de viabilitat econòmica que assenyala entre altres moltes coses que la concessió ha de ser per 25 anys, es fa un plec de condicions inicial (aquest és un punt molt important, que pareix que quasi tots obliden citar) i s’inicia el concurs per atorgar-ne la concessió. Al concurs és necessari que s’hi presentin 3 empreses: s’hi presenten Radesport, Algalia i l’empresa local Exercici i Moviment (empresa del citat més amunt com a assessor). De sortida a un ja no li sembla molt ètic que l’empresa d’aquest senyor s’hi presenti; evidentment que sí que és legal. Així i tot abans que una empresa externa avaluàs i designàs la guanyadora, dins l’Ajuntament va estar molt present la desqualificació de l’empresa Exercici i Moviment per considerar que no reunia les condicions mínimes per presentar-se; de fet hi va haver votació amb el resultat favorable a la continuïtat de 4 a 3. El fet d’eliminar o no l’empresa local té la seva importància, ja que en el cas d’haver estat eliminada una altra hi entraria. Al final, com tots sabem, la guanyadora és Radesport i el representant de l’empresa local passa a exercir d’encarregat de la guanyadora, a la qual ven el material de segona mà del gimnàs per un valor de 100.000 euros (un dels punts del plec de condicions final), i Algalia presenta un recurs contra la concessió que perd davant els tribunals.
En aquest punt estic d’acord que la guanyadora era amb diferència, almanco, la menys dolenta, però no que fos el millor per al poble…
Massa trulls, tot massa poc clar, no ho trobau? Idò més que encara hi va tornar, quan després de moltes peticions es crea una comissió de seguiment on un membre de l’equip de govern i un de l’oposició no ho veuen prou clar i per depurar responsabilitats són partidaris de dur el tema a Fiscalia i sia aquesta qui ho valori. Així i tot ja han passat quasi 3 anys i a Fiscalia no ha arribat.
I els embulls no aturen; aquest estiu dins un ple un regidor manté que fins i tot els 100.000 euros no arribaren a poc més de 41.000 i vol que l’Ajuntament ho investigui, però estic quasi segur que el tema tampoc no arribarà a Fiscalia, que és qui primer ho ha de valorar i, si ho troba pertinent, actuar.
Al meu parer, ni uns ni els altres tenen gaire interès a arreglar el tema de bon de veres, tan sols amollen focs artificials, tot cercant rèdits electorals. Ni l’oposició va dur el tema a Fiscalia abans de les eleccions ni ho farà ara el grup polític que denuncia la irregularitat ara. I el Govern municipal tampoc no ha tengut cap interès en un seguiment a la concessionària tal com varen prometre a la comissió d’abans de les darreres eleccions. Possiblement no sapiguem molt bé què fer en el cas que s’hagués de rescatar la concessió i en aquestes estam els serverins, almenys fins d’aquí prop de 22 anys.
Un pic exposat això, voldria tornar a dir que el millor hagués estat una mancomunitat per part dels ajuntaments de la comarca, però també he de reconèixer que vist com som uns i altres aquesta possibilitat mai no ha passat de ser una quimera.
Anem a la segona opció; i aquesta seria que tot fos explotat pel mateix Ajuntament, amb un bon servei municipal d’esports, i aquí ja no parlam de quimera, això sí que és possible. De fet a la península funciona. Un exemple que tots podeu comprovar seria entrant a la plana web de l’Ajuntament de Jaca, que amb una població de 12.909 habitants (1.790 més que Son Servera) té de titularitat municipal i amb explotació municipal un pavelló de gel amb 2 pistes, un centre de piscines, spa i fitness de 5.000 m2, 1 pista d’atletisme de 200 metres de corda, 1 camp de futbol, 1 camp de futbet, 2 pistes de tenis, 2 pistes de pàdel, 3 poliesportius, 1 rocòdrom, 1 frontó cobert, 1 pista de patinatge i skate, i 1 piscina d’estiu. Instal·lacions que poden emprar les 26 associacions i clubs esportius en actiu, a més de tot el que vol fer qualque esport de manera particular. Jo, si tenguéssim la meitat o un poc menys que ells, ho firm amb els ulls clucs.
Si l’exemple de Jaca ens ha pogut donar una idea que altres maneres de gestió són possibles, tampoc no està de més fer una ullada a la seva manera de gestionar les subvencions; sí, no vos sorprengueu, a la web trobau totes les diferents subvencions que donen, amb una transparència fora de comú en aquest país de pandereta i d’espavilats molts.
El nostre Ajuntament subvenciona les entitats esportives després d’haver signat un conveni; les quantitats, els criteris i el seguiment el desconeixem els ciutadans i l’entitat està obligada a justificar amb factures l’import rebut abans del 31.11. Molt bé, però ens quedam aquí. No entram a fiscalitzar les factures, ni a fer un seguiment de les activitats, ni si els components augmenten o disminueixen, si tenen cabuda els del poble o per contra tan sols hi juguen els de fora i els del poble han de sortir a fora o han de crear una altra entitat dins el poble per poder jugar… I clar, el que volen és jugar i desgraciadament no tenen temps per envestir tota la paperassa que és de menester per crear una nova entitat i així poder signar un conveni i rebre una subvenció més que merescuda.
Mira que seria mal de fer crear una associació esportiva amb uns estatuts i diferents seccions duita burocràticament des de l’oficina del poliesportiu pels tècnics que ja cobren de l’Ajuntament i que ho ferien de bon gust i amb professionalitat. Enguany, a la fi i després de molts d’anys, tornarà a haver-hi vòlei federat al poble i a més femení, gràcies al Club d’Atletisme que les ha acollides i així ho tendran més senzill.
Idò això no ho preveuen des de l’Ajuntament de la nostra localitat; per Aragó sí que ho tenen previst i estipulat en una partida pressupostària, dividida en activitats ordinàries i esdeveniments extraordinaris. Així i tot el cas més sagnant és el dels esportistes individuals que destaquen tant en àmbit balear, nacional o internacional; és a dir, els millors esportistes, els que amb orgull passegen el nom del poble pertot arreu, no reben subvenció per part de l’Ajuntament, ni tan sol un simple reconeixement que sí que es va fer el darrer any de la legislatura passada, amb l’enyorada Gala de l’Esport Serverí.
Supòs que ara entendreu el perquè no he passat gens de gust d’escriure aquest article; tan sols esper que tots i cada un dels qui hàgiu tengut bé a llegir-lo hagueu passat la mateixa vergonya que jo he passat quan l’he escrit. De tot cor desig que entre tots facem les coses millor i que per un pic pensem tots en el bé dels ciutadans del poble, on vàrem néixer o que triàrem per viure i formar una família.
Biel Tous Santandreu
Deixa un comentari