Bon vespre serverins i serverines, Sr. batle, Srs. regidors,
Gràcies per haver-me confiat aquesta responsabilitat, com és la presentació de les nostres festes de Sant Joan. Sempre havia pensat que això de fer pregons era cosa de gent d’una certa edat. Ara veig que també és de joves! Estar dins la cinquantena et deu donar el seny que cal per poder-ho fer (com la majoria dels que avui m’acompanyau). Malgrat estigui acostumada als escenaris, quan t’has d’adreçar a amics i coneguts sempre fa patir.
Des de la meva infantesa, la música m’ha acompanyat. Com tots sabeu, mon pare ha estat sempre lligat a la vida musical del poble i tal vegada ell ha estat qui m’ha inculcat aquesta passió. Ja d’adolescent, quan has de començar a triar camins, la meva primera decisió va ser fer de la música la meva professió. I haver arribat aquí és gràcies precisament als meus pares. Sempre he comptat amb el seu suport.
Entre bauxa i bauxa, em vaig anar introduint dins la MÚSICA en majúscules, que acabà per omplir la meva experiència professional i també gran part del meu temps lliure. Som mestre de música, perquè la visc, l’estim i la vull transmetre als qui m’envolten, i també perquè m’obliga a renovar-me i a reinventar-me constantment. Però el que segurament vosaltres recordau de mi, de la meva època de joventut, són les meves interpretacions amb Sa Murga. La veritat és que el teatre em va obrir els escenaris.
Des d’aquelles interpretacions tan entranyables com Un fantasma per tu o El món d’arlequí on vàrem començar posant la música a la nostra escena, vaig arribar a les meves primeres classes de cant.
Segons Helmut Lips, pedagog musical i professor de cant, “Qui canta és l’ànima. La veu és el vehicle i l’instrument que eleven l’home i el seu llenguatge per sobre dels animals.” L’educació musical ha de tenir un caràcter integrador, amb un contingut formatiu més que com a pura disciplina. Ha de remoure emocions i sentiments envers una sensibilitat musical, la qual permetrà als més menuts gaudir plenament de la música i convertir-los en ciutadans amb criteri. Són aquests els valors que també he volgut transmetre a la nostra Coral.
La meva tasca com a directora ha fet créixer els meus lligams amb el poble. El contacte directe amb els cantaires i el públic que ens escolta fa que les meves arrels serverines s’alimentin dia a dia. Al llarg d’aquests vint anys he passat de ser una directora a ser una amiga. Compartir i viure la música entre tots és una característica del cant coral.
Dues dècades; sí, ja han passat dues dècades! Durant aquest temps m’he apropat més i més a la música de Son Servera. Sempre he tengut present la nostra música tradicional, font d’on tots bevem, i que gràcies a dos recopiladors com D. Toni Bessó i D. Montserrat Santandreu està al nostre abast.
La Coral també m’ha permès endinsar-me dins la música dels nostres autors més emblemàtics com són el canonge Sanxo, D. Toni M. Servera o D. Ramon Ballester, els quals són els nostres referents. Les seves creacions han estat eines de transmissió de costums i cultura. Aquests costums, sempre presents a les nostres festes de Sant Joan, per als més joves suposa conèixer-los i per als no tan joves, recordar-los.
I, parlant de records, per molts de la meva generació la música va lligada a l’època daurada de les discoteques. Qui no recorda aquelles gales dels capvespres de El Morito, dites “Galas de tarde” o a L’Odisey on tenim quantitat de vivències? O aquells grups que escoltàvem en directe a les revetles, com Los Javaloyas, que des de l’any 1952 ens acompanyen; fa seixanta anys! I encara tenen corda! O Los Cinco del Este, Los Amigos, Falcons, tres grups que varen acompanyar la nostra (meva) primera i segona joventut en diferents festes i guateques. Hem estat afortunats de viure l’inici de la música Pop, i segurament també la seva maduresa. I amb aquelles revetles i concerts en directe, que avui ens semblen prehistòria, hem tornat adults.
La música s’ha tornat enllaunada i han nascut altres formacions, com els Anegats o Jet Set, grups d’avui que són capaços de mobilitzar diferents generacions: l’analògica i la digital. Tot i així seguim gaudint d’escoltar-los en directe gràcies a les revetles de Sant Joan.
Som una generació que ha pogut experimentar tot un enfilall de canvis en el món musical. L’era digital ha passat com un cap de fibló, tant pel que se n’ha duit com per la seva rapidesa. Hem passat dels vinils i cassets, plens de nostàlgia, als MP3, YouTube, Spotify, xarxes socials…
Tots estam envoltats d’aparells que permeten accedir a qualsevol música, a qualsevol lloc, de qualsevol època. Ha suposat una gran revolució. Hi ha qualcú que no vagi a tota hora connectat? No. Però és bo tot allò que trobam a la xarxa? No. Per això hem d’aportar recursos dins la nostra educació i així aconseguir ciutadans amb criteri musical. Les noves tecnologies han deixat enrere el mèrit del directe i ens han introduït en noves formes de crear, conèixer, i de compartir música. Aquests nous mitjans, oberts al món sencer, han facilitat com mai la difusió de les creacions musicals. Qualsevol autor o intèrpret, sense pressupost, pot arribar i ser escoltat, a qualsevol lloc del món.
Son Servera és un petit racó d’aquest món. El significat del seu nom és ‘ço (això) d’en Servera’. I Servera ve, com tots sabem, d’un arbre. Per tant, el nom del nostre poble uneix llengua i territori. Avui, malmesos. Lluites que ens pensàvem tenir superades són més vigents que mai. No podem badar. Amb una rodada de llum ens els poden tornar a prendre. Són part de la nostra identitat.
La cultura sembla la primera candidata a l’hora de les restriccions. A qui fa mal si es perd una entitat cultural? Sembla que a ningú, quan en realitat s’està ferint tota la societat. De mica en mica anam perdent part de nosaltres mateixos i en voler rectificar serà ja massa tard. A través de la cultura arribam als sentiments més profunds dels nostres veïnats. És important potenciar-la? És una pregunta que deix enlaire perquè tots hi reflexionem. Tots podem fer petites aportacions, com la d’aquesta nit: una cadena de llum per defensar el nostre art i la nostra cultura. Un poble es coneix i es reconeix per la seva cultura, la seva llengua i les seves tradicions: nosaltres triam. Precisament la darrera estrofa del nostre himne de Son Servera amb lletra de Catalina Joan diu:
“L’art i bellesa són un tresor
més que riquesa omplen el cor
pàtria, ma vida mon esperit
l’art te convida, escolta el crit!”
Les festes de Sant Joan són la nostra història. Són el nostre poble. Són l’excusa perfecta per sortir de casa i gaudir tots junts de la música que ens envolta, per escoltar una estona la Banda, les interpretacions de l’Escola de Música, reviure les tradicions de mà de Sa Revetla i també de la música vocal amb la Coral.
Vull acabar recordant la primera estrofa dels Goigs de Sant Joan:
“Oh! gloriós sant patró
des poble de Son Servera,
la vostra gent vos venera
i vos té devoció.”
Transmet el que signifiquen aquestes festes per a tots noltros!
Que la festa no acabi mai. Per molts d’anys a tots!
Visca Sant Joan i visca Son Servera!
Francisca Mas
Deixa un comentari