• Actualitat
    • Son Servera
    • Sant Llorenç des Cardassar
    • Cultura
    • Esports
    • Obituaris
  • Opinió
  • Entrevistam a…
  • Cultura
    • La Unió
    • Festes
  • Hemeroteca
  • Suscriu-te
  • Contacte

CalaMillor7

Noticies i agenda de Cala Millor, Son Servera i Sant Llorenç

Prop de vuitanta treballadors de l’Ajuntament de Son Servera es convoquen a les portes del consistori amb pancartes i xiulets per reclamar l’aplicació de la Carrera Professional

16 novembre, 2018

«A davall de la famosa palmera de l’entrada de l’Ajuntament s’arribaren a concentrar fins a 80 treballadors. Un cop s’inicià la sessió plenària alguns d’ells ocuparen la bancada del públic»

 

Ahir vespre, pocs minuts abans de començar la sessió plenària de l’Ajuntament de Son Servera convocada a les 20 h, enmig d’una fosca que darrerament és molt comuna en els carrers del centre, Fra Garí i voltants, s’anaven concentrant un grup de treballadors de l’Administració serverina, tots vestits de negres amb xiulets, pancartes i rètols de «Carrera Professional Ja!».

 

De sobte, els integrants del consistori sortiren a fer-se la foto al balcó amb la pancarta perquè és commemorava el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Trobant-se ambdós grups en una situació més aviat estranya. De fet, alguns quedaren bocabadats i aquest sentiment d’estupefacció es traslladà més tard al ple.

 

A davall de la famosa palmera de l’entrada de l’Ajuntament s’arribaren a concentrar fins a 80 treballadors. Un cop s’inicià la sessió plenària alguns d’ells ocuparen la bancada del públic.

 

Començà el ple i els primers punts no se sentien molt bé perquè la protesta al carrer anava pujant de decibels, fins i tot s’escoltà algun coet. Mentrestant, els polítics romanien nirviosos i els mals vicis de què sempre pequen durant les sessions plenàries ahir es multiplicaven: xerrameques fora de micròfon, consultes al mòbil, intervencions sense micro quan el batle no els havia concedit el torn de paraula…

 

Amb tres paraules: hi havia nirvis, uns nirvis que anaven per davall taula i que tal vegada s’espassaven fent anotacions a un paper o mirant les cares dels treballadors que seien a les banquetes.

 

 

 

 

Comparteix això:

  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)

Arxivat com a: Actualitat, Opinió Etiquetat com a: actualitat, Opinió

Deixa un comentariCancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Agenda

Joan Villafàfila i Pako Navarro ens fan tornar als món dels cinemes de programa doble

Entrevista a Lluqui Herrero, directora d’escena i actriu

Entrevista a Toni Ramon Ferragut, actor de cinquanta-vuit anys del grup teatral ESTEPA TEATRE

Opinions

Dins un Covó ple a vessar de desbarats (XXXVII)

No era això, companys. No era això.

El temps i les seves lliçons

Copyright Cala Millor 7 © 2026 · Son Servera · Illes Balears

 

S'estan carregant els comentaris...