“Què haguessin dit si, per exemple, un grup musical d’orientació feixista, els hi hagués dedicat a ells una cançó on s’hi ataqués sa integritat des membres d’aquest partit, com sí ha fet Valtònyc amb es meu partit, amb el Partit Popular?”
Sí, heu llegit bé es títol. Però no vos espanteu, no m’he tornat boig. Aquesta frase no és meva. Aquesta frase és el vers d’una cançó d’una persona a qui un dia se li va ficar a nes cap s’idea de ser cantant (raper, més concretament). Ell és en Josep Miquel Arenas Beltrán, més conegut com en “Valtònyc”. Doncs sí, a Valtònyc li agradaria veure’m a mi, a nes meus companys, i en definitiva, a més de 800.000 afiliats del Partit Popular, explotar a dins d’un autobús carregat amb nitroglicerina. Així ho deixa escrit a ses seves cançons.
A ses seves lletres però, no sòls ha ofès sa integritat de tots es membres populars, sinó que altres institucions i personalitats destacades de sa vida política i cultural espanyola han estat atacades per ell: començant per la Casa Reial, Valtònyc ens convida en una de ses seves cançons a, literalment “ocupar Marivent con un Kalashnikov”. També el President del Círculo Balear, ha rebut branca per part d’aquest personatge; a una altra de ses seves cançons li dedica aquesta frase: “A Jorge Campos le arrancaría la arteria y todo lo que haga falta”. Per totes aquestes paraules, i altres greus atacs (referits a la banda terrorista ETA i també al cos de la Guàrdia Civil) Valtònyc ha estat condemnat, es mes passat per l’Audiència Nacional, a tres anys i mig de presó, pels delictes d’enalteixement del terrorisme i per injuries greus a la Corona Espanyola.
Amb aquests antecedents, aquestes passades setmanes el raper ha estat notícia, una altra vegada, per acudir a l’Institut públic d’Educació Secundària de Santa Margalida, on ha impartit una sèrie de xerrades a al·lots i al·lotes de Primer i Quart d’ESO. En elles, es cantant, com si fos el Dalai Lama, com si fos un “home de pau”, s’ha presentat com un màrtir, com una víctima de l’Estat policíac i repressor que, a nes seu parer, és Espanya. Segons ses seves paraules, a sa pregunta de “Què és per a voltros sa llibertat d’expressió?”, els alumnes li han contestat “poder dir lo que vulguis”. Evidentment, sa pregunta és molt genèrica, qualsevol jove contestaria, de forma molt banal, sense entrar en detalls, que sa llibertat d’expressió significa, precisament, dir lo que vulguis. No obstant, Valtònyc sap que no se l’ha condemnant per dir “lo que vulgui”, sinó que ha estat acusat per incitar a s’odi i per atacar de forma bel·licista a determinades personalitats, delictes que estan reconeguts al Codi Penal. Però lo que a mi de veres m’interessa d’aquesta pseudoconferència no és tant que Valtònyc l’hagi impartida, sinó qui li ha permès donar-la. I més greu encara, estaven autoritzats els alumnes, que són menors d’edat, per part des seus pares, a que rebessin una xerrada per part d’un delinqüent? Sens dubte, s’hauria de fer una investigació per part de la Conselleria d’Educació per esclarir qui ha pretès dins de l’IES Santa Margalida, que es seus alumnes prenguin idees d’una persona que recordem que està condemnada per la Justícia. Vos imaginau que a l’IES Puig de Sa Font convidessin a Mario Conde o a Luis Bárcenas per xerrar sobre com tenir èxit a nes negocis? Jo tampoc. Idò lo mateix passa amb aquest al·lot; no se pot convidar a un condemnat per enalteixement del terrorisme a donar pregons sobre llibertinatge d’expressió.
Per part des partits polítics, hauríem de donar exemple a sa ciutadania i no fer-los creure que actituds com sa de Valtònyc són ses que ens faran prosperar com a societat. I ho dic en referència a què una determinada formació política de ses Illes, nacionalista d’esquerres per més senyes, ha donat suport a ses manifestacions des cantant, posant en dubte s’aplicació de la llei per part de l’Audiència Nacional. Què haguessin dit si, per exemple, un grup musical d’orientació feixista, els hi hagués dedicat a ells una cançó on s’hi ataqués sa integritat des membres d’aquest partit, com sí ha fet Valtònyc amb es meu partit, amb el Partit Popular? Haguessin mantingut es mateix discurs sobre sa llibertat d’expressió sense límits o haguessin demanat s’aplicació de la llei sobre es grup, demanat inclús sa seva il·legalització?
En definitiva, qualsevol persona que se consideri demòcrata no pot estar en contra de sa llibertat d’expressió (està reconeguda dins de sa nostra Constitució). És indiscutible. Ara bé, no podem quedar impassibles davant paraules que ataquen sa integritat personal: per molt allunyats que estem uns dels altres en determinats temes (ideològics, religiosos o socials) mai es poden creuar, baix es meu punt de vista, determinades barreres. I Valtònyc les ha creuat.
Salvador Moreno Sancho
President de Noves Generacions del Partit Popular de Son Servera
Deixa un comentari