La mort d’en Toni Fons
Es fa molt difícil escriure sobre la mort d’un bon amic. La malaltia que se l’endugué era irreversible i així i tot ens aferrarem a l’esperança d’un petit miracle mèdic que li perllongàs la vida. Però els esdeveniments es precipitaren i en Toni ens deixà la matinada del 15 d’agost. L’únic conhort que ens queda es que va morir pacíficament i mentre dormia.
La vida d’en Toni Fons
En Toni ha estat una d’aquestes poques persones capaces de viure fent el que li agradava. A més ha viscut amb tota intensitat tot el que ha fet: tocar el contrabaix, anar de pesca, construir figures de fang, fer vases per quadres, anar en bicicleta, etc. Tot el que en Toni es proposava ho feia i ho feia bé. Però últimament una de les coses que més li agradava, era recordar el seu pas per la música que, contràriament al que es pugui pensar, va ser molt efímer, de 1962 a 1972
«Los 5 del Este»
L’any 1962 en Joan Fons (1938-1994) va formar Los 5 del Este, que a pesar de que el conjunt es creà a Manacor, amb el pas del temps esdevingué per ventura un dels símbols més emblemàtics que mai ha tengut Cala Millor.
Fundaren el grup en Joan Fons, en Tomeu Oliver, En Toni Fons, en Martí Gomila i en Toni Garcia.
En Toni Fons, juntament amb en Tomeu Oliver, són un exemple de fidelitat a un grup, ja que tant l’un com l’altre sols varen tocar amb un conjunt: Los 5 del Este.
L’any 1965 Miquel Pieras i jo vàrem entrar a formar part de Los 5, ja que en Toni Garcia i en Martí decidiren deixar el grup i amb en Pep Ros crearen el Grupo 15.
En Miquel Pieras va durar molt poc temps amb noltros, però jo vaig estar-hi 23 anys i vaig poder gaudir dels millors anys de Los 5 que coincidiren a la vegada amb l’estància al grup d’en Toni Fons.
Al llarg dels anys, per Los 5 del Este han desfilat un grapat de bons músics i amics (i una amiga) però els noms de Joan Fons, Toni Fons, Tomeu Oliver, Rafel Cortès i Pep Alba són, sens dubte, els que aconseguiren les fites més altes de presència del grup en el món musical dels anys 60 i 70.
En Toni i «Los 5 del Este»
En Toni era un gran animador, sobre tot a les nostres actuacions en directe als hotels de Cala Millor i tocava més estona mesclat dins el públic que damunt la tarima. Sempre estava envoltat de gent menuda (i no tan menuda) que seguia les seves passes de ball amb devoció i que es plantaven davant ell, fins que aconseguien que en Toni els prestàs atenció. La seva forma de ballar era molt original, una mescla ball modern, ball Africà i ball dels moretons de Manacor. S’ho passaven molt bé (ens ho passàvem molt bé).
A la vegada en Toni va ser de tots noltros el que més es preocupava pel so de l’instrument i passava hores dins Casa Martí provant amplificadors fins que aconseguia el que volia. El record especialment amb el seu Fender Jazz bass i l’amplificador Dual Showman també de Fender, dels que va arribar a treure un so molt personalitzat.
La seva vida musical encara que curta és difícilment igualable.
Entre discs de dues i quatre cançons i els de llarga duració en Toni va enregistrar una trentena de discs i en el Submarino amarillo, fins i tot va cantar de solista.
Amb en Toni, Los 5 del Este actuaren en els famosos festivals del Teatre Líric i a la majoria de les revetles, discoteques i sales de festa de Palma i dels pobles i teatres de l’illa, i també a Barcelona, Bilbao, Madrid, Anglaterra i Alemanya.
Igualment aparegueren, i en alguns casos hi actuaren, en els coneguts programes de ràdio de Miguel Soler, Miquel Vives, Alejandro Vidal, i altres. També al d’Alberto Oliveras, Ustedes son formidables, i a la Operación Plus Ultra que dirigia Joaquin Pelaez; així com en les principals emissores de Catalunya, Madrid, Bilbao i arreu de l’Estat espanyol i fins i tot en diferents països europeus.
Sortiren als programes de televisió de José Maria Iñigo, José Luis Barcelona, Boby Deglané i a la dels realitzadors Martí Maqueda, José Mallorquí i Julio Herrero, entre molts d’altres, fins i tot a la BBC 4 a Anglaterra i a la ZDF a Alemanya.
- Toni Fons el més alegre de Los 5
En Toni, n’Antònia, na Jane i en Pep i en Toniet i en Robin
L’amistat amb en Toni esdevingué una relació de famílies.
N’Antonia Mesquida i en Toni es casaren quasi el mateix temps que na Jane i jo i durant un grapat d’anys cap dels dos matrimonis tenguérem cap fill. Ens veiem a diari i els sopars i les vetllades a ca seva es convertiren en una tradició hivernenca.
Primer ells tengueren en Toni i poc després, noltros en Robin. Els nostros fills toquen junts des de fa un bon grapat d’anys amb el grup Sonor i això a ha fet que la relació de les famílies s’hagi enfortit encara més.
En “Toniet” i en Robin ens han donat suport musical en quasi totes les actuacions que hem fet de recordança a Los 5 del Este, però d’en Toni pare mai aconseguirem que tornàs a agafar el baix. Va deixar l’instrument, i va ser per sempre. Me deia sovint no m’agradava gens el veure a músics mediocres, calbs i amb panxa arrossegar el cul per damunt els escenaris. I afegia tot seguit -supòs que amb l’intenció que no m’enfadàs- Bono, fora salvades excepcions.
En Joan i en Toni
Quan assistirem a les exèquies a la abarrotada parròquia de Cala Millor es va fer inevitable pensar amb el seu germà Joan, que morí encara jove l’any 1994 (Ai temps que passes i passes)
En Joan Fons, era uns anys més vell que en Toni i a més amb uns amplis estudis musicals, això feia que normalment li parlàs d’un escaló més elevat i que molt sovint es discutissin. Però que ningú s’equivoqui, s’estimaven amb deliri. Jo no puc evitar emocionar-me en recordar la cara d’admiració d’en Toni quan en Joan tocava algun passatge musical especialment difícil i el somriure paternal d’en Joan quan en Toni feia alguna de les seves gamberrades.
Segurament ara es deuen seguir discutint i estimant a algun lloc de l’infinit.
- Toni Fons (dreta) i Pep Alba Sempre alegres
Noche de verano
A l’església en Tomeu Oliver, en Martí Gomila, en Toni Garcia, en Tomeu Matamales, en Tomeu Nicolau (Penya), en Robin, en Toni fill, i jo, volguérem rendir un petit homenatge en en Toni Fons tocant Noche de verano una cançó emblemàtica de Los 5 del Este.
Entre plors dels presents -i respirades fondes dels que cantàvem- aconseguírem dur-la endavant.
Acomiadament
En Martí Gomila va escriure unes paraules, de les quals la primera part crec que ens serveix per expressar el que tots pensam i que vénen molt bé per tancar aquest petit article.
“Toni, siguis allà on siguis. . . has estat una persona, impulsiva, inconformista, creativa, alegre, però sobre tot, un amic.
Varem començar aquesta amistat fent de soldats i la continuàrem fent música. Quina sort tenguérem en Pep Alba, en Tomeu Matamalas, en Tomeu Ramon i jo mateix, de poder estar amb tu el passat divendres, ses dues hores que passàrem junts les recordarem sempre.”
FINS SEMPRE TONI !!!
Pep Alba (Agost de 2012)
Leave a Reply