Tothom és irlandès el 17 de març

El proper 17 de març es celebra la diada de St Patrici (St Patrick’s day), un dia en el què tothom, d’una manera o altre es sent una mica irlandès. St Patrick’s és una celebració religiosa, però sobretot cultural, què commemora la mort del sant patró de la República d’Irlanda. Els carrers, i fins i tot els rius (com és el cas del Chicago river) d’arreu del món es tenyeixen de verd, els pubs s’omplen de Guinness i els trèvols es converteixen en símbol universal per celebrar el dia més esperat per una de les nacions més representatives què hi ha al món: la irlandesa.
El dia de Sant Patrici, així com la identitat irlandesa, no es pot entendre sense la música, un element bàsic i què forma part de l’ADN de tot aquell què hagi nascut a Èire (República d’Irlanda en gàl·lic). Caminar pels carrers de les principals ciutats de la República d’Irlanda o perdre’s per les localitats més rurals del país, és sinònim de música, ja sigui dins un pub o a qualsevol cantonada. Els músics, sigui on sigui l’espai on poden oferir el seu art i talent, són un element primordial en una cultura en la què la tradició oral i musical genera un percentatge molt elevat de moments de felicitat.

Irlanda ha donat grans músics, de diferents estils i diferents dimensions. Des d’aquí, oferim una petita, minúscula, selecció d’alguns dels artistes què aquest fascinant país ha vist néixer.

Quan pensam en Irlanda, és inevitable associar la nació amb la música folk/tradicional irlandesa. Possiblement és la imatge més clàssica que ens ve a la ment quan pensam en l’illa Esmeralda: un pub tradicional on hi hagi músics tocant els seus violins, les seves guitarres o flautes a ritme d’alguna cançó folk. Dins aquest estil, s’ha de parlar necessariament dels Dubliners, possiblement el grup més representatiu de la música folk irlandesa. Algunes de les seves cançons, com ara “Whiskey in the Jar” o “The Wild Rover” es poden escoltar a diari a qualsevol pub de Dublin o Galway. Amb un toc més punk però mantenint les arrels folk, ens topam amb els Pogues, el grup encapçalat pel carismàtic Shane McGowan, un poeta d’esperit rebel. Cançons com “Dirty Old Town” o “Streams of Whiskey” són molt representatives del típic so dels Pogues.
Altres noms, no tan lligats al món folk però igualment cabdals de la cultura irlandesa són els de Van Morrison o U2. En el cas del cantant de Belfast, no ens podem oblidar d’algunes de les seves cançons més mítiques, com per exemple la de “Brown Eyed Girl” o “Moondance”. Tot i ser nascut a Belfast, de ben segur que ell estaria encantat de ser inclòs en un llistat de músics irlandesos. Pel que fa a U2, poc cal a dir d’una banda què ha estat capaç de generar alguns dels més potents himnes dels darrers trenta anys, alguns d’ells apareguts al brillant “The Joshua Tree”, llançat al 1987. En aquest àlbum es poden trobar peces mítiques com la de “With or Without you” o el crit de llibertat que va suposar el “Sunday, Bloody Sunday”.

En els darrers anys, la República d’Irlanda també donat llum a veus brillants, tant masculines com femenines. Sinead O’Connor i el seu “Nothing compares to you” ha fet tremolar a més d’un esperit. De la mateixa manera, Dolores O’Riordan, la característica veu dels Cranberries amb el seu hit “Zombie” ha fet que més d’un hagi tengut dins el cap durant un dia sencer els seus famosos versos “In your head.. in your head…”.

Per acabar, i donar un toc cinematogràfic a una nació de pel·lícula, no podem deixar de parlar d’artistes com Glen Hansard o Damien Rice, que varen aportar bandes sonores a pel·lícules com Once o Closer.

Aquests només són alguns dels noms què fan de la República d’Irlanda una constant banda sonora. La música es respira a qualsevol indret d’un país que perdria la seva essència si hagués de viure sense músics al carrer o sense música en directe als pubs. Per tot i cada un dels músics que fan d’Irlanda un lloc únic i especial, aquesta cultura es mereix que tothom es senti irlandès el proper 17 de Març. Slainte!!

Carme Sánchez Riera
Musicòloga
volemusica@gmail.com