Algun dia tornaran “las vacas flacas” i haurem d’estar preparats per sofrir-les.Aprofitem aquesta bona situació per “fer l’Agost”.
Fa quasi deu anys es va iniciar a Balears i també a sa resta de l’Estat una profunda i greu crisi econòmica que, a dia d’avui, continua amb nosaltres. Tots es sectors econòmics es van enfonsar: sa construcció, sa industria, es sector públic… En definitiva, es pilars de “la societat del benestar” es van venir avall i van fer col·lapsar el país, tan econòmica com socialment; tots excepte un, que va aguantar sa tempesta i va esser qui va dur es timó des vaixell cap a sa recuperació econòmica: es turisme.
Des de l’any 2008 fins ara, ha estat es turisme i tot allò que el rodeja (s’hosteleria, s’oci nocturn, s’excursionisme rural i marítim, s’arrendament de cotxes, ses fires i festes populars…) lo que ha permès que sa nostra comunitat autònoma sigui una de ses capdavanteres, actualment, en creació de llocs de feina i disminució de s’atur, així com en sa reducció des dèficit públic. Es també veritat que ses nostres Illes s’han vist afavorides per una situació geo-política concreta: revoltes al nord d’Àfrica, el terrorisme islàmic, el “kaos” grec, etc. Però per bé o per mal, tot aquest conjunt de circumstàncies ha fet que ses Balears s’hagin convertit en un oasi de calma enmig de la Mediterrània per a molts potencials turistes, lo que ens està permetent sortir d’aquesta llarga crisi.
Com tot en sa vida, s’ha de saber d’on es ve per saber cap a on es vol anar. Fa uns dies, s’organització juvenil Arran Països Catalans, associada a nes partit polític antisistema de la CUP, va fer una sèrie de manifestacions, utilitzant bengales (escenes que fregaven s’abertzalisme), en contra des turisme, al Club Nàutic del Port de Palma, assaltant vaixells de luxe i també alguns restaurants. Aquest grup de joves sosté que es turisme massiu condemna a sa classe treballadora a sa misèria. A aquests al·lots se’ls hauria de recordar què, gràcies a nes turisme, a sa nostra terra, així com a altres zones d’Espanya, es va produir un salt de gegant durant s’aperturisme des franquisme que va permetre que, a zones allà on s’única activitat econòmica què hi havia eren l’agricultura, la ramaderia, la caça o la pesca (quasi sempre feines feixugues i mal pagades), aquesta s’anés substituint per llocs de feina què permetien a les famílies assolir uns determinats ingressos que els permetia, no sols sobreviure, sinó també aconseguir un estatus social de cert acomodament.
Per tant, dir que es turisme empobreix a la nostra societat es una fal·làcia.
Pot ser hi hagi un problema de massificació turística en aquests moments, però, a nes meu parer, sa solució no passa per limitar es nombre de places, com defensa aquesta organització i part del Govern de les Illes Balears: seria un autèntic atac en contra de sa propietat privada i contra sa igualtat des ciutadans que tenen es mateix dret de llogar ses seves pertinences cercant un benefici, que no només és econòmic, sinó també social. Si es vol un turisme menys massificat, sa solució passa per apujar es preus de ses nits als hotels, dels restaurants, sa regulació des tot inclòs, etc. Ara bé, s’haurà d’estar atent al què passi als països d’emissió de turistes, sobretot el Regne Unit o Alemanya, ja que un atxem seu pot tornar fer trontollar sa nostra encara dèbil economia.
En conclusió, li devem molt a n’es turisme. Que ara hi hagi una certa superpoblació de turistes és conjuntural. Per desgràcia, algun dia tornaran “las vacas flacas” i haurem d’estar preparats per sofrir-les. Aprofitem aquesta bona situació per, utilitzant una frase feta estiuenca, “fer l’Agost”. A Balears sí volem turistes: “Un turista, un amigo”
Per cert i per acabar, vull felicitar a aquesta revista, a Cala Millor 7, per complir 400 publicacions. Que en venguin moltes més!
Salvador Moreno Sancho
President de Noves Generacions del Partit Popular de Son Servera
Leave a Reply