“Dels territoris sota la corona espanyola, les Balears -i en el nostre cas Mallorca i Son Servera- serà una de les comunitats que quedarà més ferida per aquesta crisi, ja que la dependència del turisme és absoluta”
El coronavirus Covid-19, sorgit a la província Xina de Wuhan ja pràcticament s’ha escampat arreu del món. Els seus efectes, apart dels que provoca en la salut pública, estan causant tota una crisi econòmica global que està destapant tots els perills de fallida sistèmica que hi ha al darrera de la Globalització.
La Globalització escampa el virus i provoca la crisi mundial.
Saber com s’ha teixit el present món i quins són els principals fils és clau per entendre l’important crisi mundial que s’està gestant. Per començar, aquest nou virus s’ha alliberat a la fàbrica del món, la República Popular de la Xina, la qual hagué d’aturar part del seu sistema productiu, afectant ja d’aquesta manera a l’economia global. Les fortes baixades de les borses dels principals països del món i del preu del petroli, en varen ser els primers símptomes.
Després de que el règim xinès adoptàs durant les darreres dècades del segle XX el seu particular «socialisme de mercat» i que s’integràs dins l’economia global, oferint als inversors (que deslocalitzaren el teixit productiu en els països centrals) la seva mà d’obra barata i disciplinada i una laxitud gairebé total pel que fa a normatives ambientals i de seguretat, el creixement del potencial econòmic i geoestratègic del gegant asiàtic ha estat fulgurant. D’aquesta manera, la dictadura del Partit Comunista Xinès és una de les peces puntals de la piràmide de la Globalització.
L’auge en els països rics de la doctrina neoliberal, desprès de la caiguda del Teló d’Acer, també és una de les claus per entendre com amb la Globalització gairebé tots els països del món són interdependents, sobretot dels anomenats estats centrals (les metròpolis financeres dels Estats Units i la Unió Europea, amb els seus respectius paradisos fiscals) i dels anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). Una convulsió en algun d’aquests països és un perill per a l’economia global. Així mateix, la sobirania nacional ha cedit pas front els principals organismes internacionals que ara regeixen el món: l’OMC, l’FMI i el BM principalment. I, en el cas d’Espanya, després de la seva incorporació a la Unió Europea, del Banc Central Europeu i de la Comissió Europea. Organismes aquests que estan al servei del gran capital i de les multinacionals, com han demostrat clarament durant el seu recorregut.
Amb aquest panorama, les decisions en matèria econòmica, i fins i tot política, dels governs elegits democràticament tenen molt poc marge de rectificació. Per això, ara mateix Espanya és ostatge de les decisions de la Comissió Europea i del BCE. A més, com hem vist, d’estar condicionada pel què passa als països punters de la Globalització. Un exemple ha estat la falta de mascaretes i respiradors durant aquesta crisi del coronavirus, que ha demostrat la nostra dependència de la Xina: la fàbrica del món.
El turisme de masses en perill.
Durant aquests anys de Globalització el turisme s’ha convertit en la primera indústria a nivell mundial. El seu creixement i expansió ha estat semblant a la del Covid-19. Per això ara serà la indústria més afectada. Amb uns danys que a curt plaç seran difícils de sanar. En conseqüència, si el principal sector econòmic del món s’atura, pràcticament del tot, també ho farà el món sencer.
Però, uns països sofriran més els efectes d’aquesta aturada en sec del frenètic trànsit mundial de turistes i passatgers que ha facilitat l’aviació a gran escala i el seu únic combustible, el petroli.
Un dels que rebran i fort serà l’Estat espanyol, un dels principals receptors del turisme mundial. A més a més, perquè ha estat la via de salvació que adoptà per sortir de la crisi financera del 2008.
Dels territoris sota la corona espanyola, les Balears -i en el nostre cas Mallorca i Son Servera- serà una de les comunitats que quedarà més ferida per aquesta crisi, ja que la dependència del turisme és absoluta. I, subsidiaris del turisme ho són pràcticament tota la resta de sectors, en especial la construcció i el que queda de la indústria del moble.
Una crisi encadena amb una altra
El 2008, la caiguda del gegant de Wall-Street, Lehmans Brothers, provocà una crisi financera a nivell mundial. Aquesta a la vegada propicià una greu crisi econòmica, coneguda com La Gran Recessió, la qual aturà en sec el boom immobiliari que vivia l’Estat espanyol. Desprès, les receptes adoptades per sortir de la crisi, principalment als països del sud d’Europa, entre ells Espanya, propiciaren una nova crisi, la crisi del Deute. I, a l’ombra d’aquestes crisis en sorgí una de nova, la crisi energètica, ja que l’extracció del petroli assolí el seu Peak Oil, el seu pic màxim d’extracció, provocant una volatilitat mai vista dels seus preus, els quals arribaren també al màxim històric. De llavors els combustibles deixaren de ser barats.
Ara, quan els records de la crisi del 2008 encara estan presents, aquesta greu vicissitud del Covid-19 propiciarà també una successió de crisis. La mundialització de l’economia i la seva complexa estructura faciliten aquestes caigudes piramidals.
La insostenibilitat de l’espiral del capitalisme global
El frenètic trànsit de persones i mercaderies que ha afavorit la Globalització necessita una immensa quantitat de recursos finits, en especial el petroli. L’extracció de l’or negre ja ha entrat en regressió. Cada vegada costa més extreure’l. Per això, ara necessita preus relativament alts per ser rendible. I més si la tècnica emprada és el fracking. La present crisi del coronavirus ha aturat el món i respectivament el preu del petroli s’ha desplomat, provocant pèrdues a unes empreses petrolieres ja de per sí endeutades fins a les celles (no oblidem també la insostenibilitat del deute privat i públic a nivell global). Un allargament d’aquesta situació pot provocar la fallida dels gegants petroliers i dels països exportadors de cru, cosa que també afectaria a l’economia mundial. A més, és també probable que una vegada que el Covid-19 deixi alenar a l’economia, hi hagi un fort repunt del preu del petroli, la qual cosa afectaria als països, com Espanya, dependents d’aquest combustible.
Estam immersos en una espiral, la qual ens dur a una situació totalment insostenible. Per tant és imprescindible un canvi profund. L’obsessió pel creixement il·limitat, per l’acumulació, pel consumisme, s’ha d’aturar. Tot té un límit. No oblidem també la crisi climàtica, que ja amenaça al conjunt de la humanitat i les crisis migratòries i dels refugiats.
Les societats, si de veres són democràtiques, han d’actuar ja per revertir l’actual situació. Hem d’encaminar l’economia cap al bé comú i sempre des d’una vertadera sostenibilitat ambiental. Això implica un canvi de mentalitat a tots els nivells. Per tant, la primera passa és aquesta: canviar la mentalitat. Llavors ja vendran les altres, com confrontar la cooperació a la competitivitat, la col·lectivitat a l’actual individualisme narcisista, l’economia local front la global, etc. I, en el nostre redol abandonar d’una vegada el mantra del turisme. Hem de saber viure d’altres coses.
Antoni Pallicer Mateu
Deixa un comentari