“crec que és un llibre on s’ha intentat captar l’ànima de les persones que hi surten, i també la passió i l’amor que posen quan preparen els seus dolços i pastes salades.”
Inés Fraile Valdivielso (1978), autora de «Davantal Posat. Receptes de dolços i pastes salades de Mallorca» és molt coneguda a Son Severa per la seva tasca durant anys com a informadora jove del CIJ. És difícil encasellar na Inés en una disciplina artística -però no poder delimitar sempre és bo- És una creativa i aquest concepte sempre contempla molts de caires que defineixen la feina de na Inés (fotografia, escriptura, comunicació, disseny i fins i tot s’ha atrevit amb la interpretació). Avui dia, l’autora d’aquest llibre que està essent un fenòmen sociocultural i gastronòmic fa feina a Aproscom i té molt a veure amb el projecte SOM-RIU. Però allò que més destacaria d’ella és la passió i les ganes, «ambdues matèries primes» amb les que na Inés afronta els seus reptes. Que passés la seva infantesa a una pastisseria regentada pel seu pare no és una casualitat i és que aquest llibre no només és una recopilació de receptes sinó un aplec farcit de sentiments propis, compartits i «retrats» des de la mirada il·lusionada dels seus «protagonistes» que tant sap «pescar» na Inés a la seva fotografia. Perquè com diria en Shakespeare a Otelo o els Motörhead a “Wearing Your”, la gran qualitat d’aquesta artista multidisciplinària és «Carry your heart on your sleeve» una expressió que fa referència als que tenen facilitat a l’hora de desvetllar els sentiments en tot allò que fan.
Només em queda donar l’enhorabona a na Ines per la feina feta durant aquests darrers anys i fer saber als lectors de CM7 que “Davantal Posat” (Editorial Muntaner) fou el llibre de cuina més venut a la Diada de Sant Jordi a Palma i que els serverins i serverines poden comprar aquest llibre a la Llibreria Carrer Nou i a la Benzinera de Son Servera.
Manel I. Serrano Servera
– “Davantal posat” més que el títol del llibre pareix un concepte, tal vegada la idea que et va suscitar fer aquest aplec, la feina invisible que només veres tu com autora a l’hora d’iniciar una recerca de receptaris i de persones que n’has fet protagonistes d’aquest llibre. Com començà aquesta idea, aquesta curolla, aquesta visió?
Sí…en realitat “Davantal Posat” és fruit de la herència dels records viscuts durant la meva infància. Els meus pares tenien un forn i pastisseria a Palma quan era nina i record haver passat molt temps envoltada de sacs de farina, sucre i pastissos de xocolata. Tenc el record de veure mon pare preparar pastissos i encara que jo no tengui la mateixa traça, he heretat el gust pel dolços. De fet, és el que a mi m’agrada preparar. Aquesta essència del passat, afegida a la meva afició per la fotografia, és el que ha esdevingut aquest aplec de receptes i tradicions que es recullen al llibre, al qual es va voler sumar na Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària, qui participà del projecte aportant el seus coneixements sobre tradició i gastronomia mallorquina i que tant va agradar a na Maria Muntaner, de l’editorial Lleonard Muntaner.
– La fotografia és un protagonista més de DAVANTAL POSAT. Conta coses sense paraules i dóna un aura especial als plats, les composicions, els elements de la cuina i com no als cuiners, que pareixen retratats amb l’estima que els guarda la fotògrafa, que ets tu. Què ens pots contar de la teva faceta com a fotògrafa i de la fotografia com a fil conductor d’aquest llibre?
Sí, com bé dius la fotografia és protagonista al llibre. I és que així volia que fos. Cada nova recepta suposava també un nou repte per a mi. A més de concertar la cita amb el/la protagonista per veure’ns un dia, havia de pensar quina composició faria, quin utillatge, menatge o estovalles empraria… També tenia en compte l’hora en què faria les fotografies. M’agrada fer-les amb llum natural i per això tenir l’escenografia preparada era molt important. Sempre ho duia tot preparat, tot el que havia de menester, però cada vegada agafava més seguretat i quan arribava a una casa, també em deixava dur pel moment i demanava que em mostressin quina vaixella o estovalles tenien, per anar improvisant i crear les fotografies in situ.
Així com el projecte anava agafant consistència de llibre, tenia clar que volia trobar unes fotos que acompanyessin el text així com a mi m’agraden; que fossin modernes però sense perdre aquell caràcter tradicional que acompanya a cada protagonista i a cada recepta.
– Conta’ns alguna anècdota durant el procés creatiu.
Crec que l’anècdota més repetida i que m’ha passat durant el procés d’elaboració del llibre està relacionada amb la mesura dels ingredients que hem de posar per a l’elaboració de les receptes. Han estat moltes les vegades que em deien “posa-hi sa farina que es begui” o per exemple quan una pasta havia de tovar i havíem d’estar pendents del temps i em deien…”sa pasta ja t’ho dirà”.
També vaig riure molt quan na Maria Morey, que surt al llibre fent les galletes arrissades, anomena la màquina que utilitza per fer-les referint-se com la “thermomix d’un temps”
– Per altra banda, el moment de fer entrega d’un exemplar a cada protagonista de DAVANTAL POSAT de ben segur que va ser un moment ben emotiu… què ens pots contar del moment?
Tot plegat va ser molt emotiu. Per una part, veure el llibre imprès. Per altra, poder fer entrega en persona a tots els “protagonistes” en mà del resultat final. Poder mostrar-los on són, la seva recepta…la resposta en cada cas va ser molt positiva. Hi va haver llàgrimes compartides, persones que frissaven de poder mostrar el llibre als seus, també crits d’alegria…
Després de tot el treball de recerca, fotografia i recopilació, aquest moment va ser fantàstic!
I ara, que ja han passat uns dies i el llibre ja s’ha llegit, la resposta és encara més satisfactòria. Molta gent m´ha dit que ha trobat el pròleg senzillament sublim, encantador, i que desprèn emotivitat per tots els costats. I és que és així. És un pròleg molt sentit, escrit amb el cor, perquè na Carme Castells, Directora de la Fundació Mallorca Literària, s’ha implicat en la recerca i documentació de cada una de les receptes del llibre i en tot el procés i naixement de Davantal Posat.
– El passat 3 de maig més de 100 persones ompliren la capella fonda de l’Església Nova de Son Servera per assistir a la presentació del teu llibre. La llarga espera per aconseguir l’exemplar signat diu molt vers l’acollida més que positiva. Ens pots fer cinc cèntims de la presentació de Son Servera?
Va ser un capvespre on em vaig sentir molt acompanyada. Per la meva família, pels amics, pels protagonistes que no varen dubtar ni un moment en oferir-se per dur alguns dels dolços i pastes que havien preparat per al llibre. Tothom s’acostà a donar l’enhorabona a l’editorial, a na Maria Domenge, que va participar a la taula amb l’aportació del seu testimoni i a mi. El temps va acompanyar, l’espai era idíl·lic, els nins jugaven a la església mentre els adults bevien mistela i tastaven dolços… Estic molt agraïda, la veritat.
– Quin creus que és el condiment o l’ingredient perquè aquesta «recepta», editada per Lleonard Muntaner, tengui aquest efecte tan positiu entre el públic?
Idò mira, crec que és un llibre on s’ha intentat captar l’ànima de les persones que hi surten, i també la passió i l’amor que posen quan preparen els seus dolços i pastes salades. I pens que aquesta passió i amor dels protagonistes que hi surten m’ha contagiat a l’hora de fer les fotografies, redactar les receptes, etc.
– El reconegut cuiner Miquel Calent ha supervisat el llibre i heu fet feina plegats. Deu resultar interesant rescatar receptes de persones que viven la cuina i exposar-les davant un cuiner com en Miquel Calent que viu de la cuina. Aquesta sensació durant la recerca i la confecció final del projecte com ha estat?
Ha estat molt positiu que en Miquel es sumàs al projecte, assessorant i revisant els ingredients i procesos d’elaboracions. Na Carme Castells em va obrir camí per conèixer-lo i el que em va sorprendre d’ell va ser la seva proximitat, i la naturalitat amb la qual ens va rebre ell, i la seva família. És curiós perquè després d’haver intercambiat mails, whatsaps, cridades telefòniques i diferents punts de vista amb ell, quan et veus i quedes en persona, ja és com si et coneguessis de fa temps. A més, vaig tenir la sort de conèixer la seva padrina, n’Antònia Rigo de can Calent, i que participàs al llibre amb una recepta que sincerament, no m’esperava que fos tan bona: la llet amb crostes…
-Hi haurà properes presentacions de DAVANT POSAT? quins projectes de futur tens en ment?
Projectes de futur? Ni hi pens! No fa ni un mes que ha sortit el llibre, així que de moment, visc el dia a dia. Això sí, farem presentacions a diferents municipis. Dia 9 de juny hi ha programada una activitat a Palma, coincidint amb la Fira del Llibre.
Tenc fotografies que per temes d’espai i maquetació no han pogut sortir al llibre, qui sap si el dia de demà podré fer una exposició amb les fotografies dels dolços i pastes i de les persones que han participat. El temps ja ho dirà!
Deixa un comentari